Gaspatxo de xocolata

Avui he hagut de fer una transferència i m'he trobat una sorpresa. No, la sorpresa no és que La Caixa et cobri comissió per tot i tot. No. La sorpresa no és que et facin creure que pensen molt i molt en el teu bé i que fins i tot t'ofereixen uns fantàstics motlles de silicona, estupendíssims i exclussius, només per uns quants mils punts. Que jo penso: això és una entitat bancària o són els punts del Capitol de quan jo era petita i que la mare enganxava en una cartolina verda i quan en tenia unes quantes les anava a canviar per una carmanyola o qualsevol altre estri de cuina de l'época (calia anar a Barcelona, als Magatzems Capitol i que estàven a la cantonada de Plaça Universitat i carrer Pelai). Tampoc és aquesta la sorpresa! Això passava als anys seixanta i ara els temps han canviat ! Ara La Caixa t'ofereix motlles de silicona ultra moderna i fins i tot bandoleres fashion de la Kitty i els punts no cal enganxar-los amb saliva a la cartolina; nooo, on vas a parar !! Ara per "internete" i ja està !

És fàcil endevinar que em tenen una mica cansada dels de La Caixa i qualsevol altra entitat de les que miren pel nostre bé i que ens ofereixen uns "productes de qualitat", com diuen ells, i ,és clar, ens els han de cobrar. Jo me'n he cansat de pagar per tot, de trobar-me amb horaris incompatibles per fer consultes personalitzades i d'haver de donar les gràcies per tot, amb càrrec al meu compte. N'hi ha d'altres, l'oferta és gran, i es pot triar !

Això si, els hi reconec que la seva web és atractiva i sorprenent fins hi tot pots trobar-hi "postres diferents per sorprendre a les teves visites" i altres receptes en una secció de títol "Endulza el otoño.Cocina tu mismo".

Les coses com siguin. La recepta no està mal, per això l'apunto. No la provaré aviat, però no serà per falta de ganes. Continuo de dieta i només me la salto si s'ho val molt i molt. Però només de llegir-la ja faig salivera.

Gaspatxo de xocolata amb fruits secs

Ingredients per a 4 persones

• 1 pot de crema de cacau
• 1 got de crema de llet
• 1 got de llet
• 80 g de sucre
• 2 beines de canyella
• 1 estrella de badiana (anís estrellat)
• Fruits secs variats
• Fruita confitada

Bull la llet, la crema de llet, el sucre, la canyella i l'anís i deixa-ho reposar una nit.

Al dia següent, escalfa-ho i incorpora la crema de xocolata, removent fins que assoleixi una textura llisa.

Serveix en tasses o bols acompanyat de petites safatetes de fruits secs i fruita confitada.

Temps de preparació: 15 minuts.

Hotel Aloha de Tona

Aquest estiu vam estar uns dies descansant al hotel Aloha a Tona.

S'hi està molt bé. Es tracta d'un hotel petit i tracte familiar però còmode i tranquil. Les instal.lacions i els espais són correctes.Hi ha raconets cofortables per llegir, veure la tele, fer petar la xerrada, ...

La cuina és elaborada amb cura i el servei de taula molt atent.

Un exemple ,aquest strudel de poma A cada àpat una varietat de postres que al final passen factura al pujar a la bàscula. I així estic ara, amb puré de verdures i iogurt de postres.

El millor de tot, la piscina! Sense nens, petita i tranquil.la, amb zona d'ombra i de sol. Però això ja són records de l'estiu.

Puré de verdures

M'encanta el puré de verdures! Faci dieta o no. Sigui de verdures verdes, blanques o carbasses.
De carbassó, de porros, de carbassa, de pastanaga, ... junt o per separat.
M'hi vaig aficionar quan vaig deixar de fumar, fa setze anys. Havia fumat des dels setze anys i fins els trenta-quatre, amb el parentèsi just de l'embaràs i la lactància. Quan ja anava per superar el paquet diari, de Malboro, em vaig plantar. No tornaré a encendre cap cigarret més perque em va costar massa de deixar, però un cop aconseguit ... és una lliberació ! Tot i que confeso, amb veu fluixeta, que recordo aquell plaer amb anyorança. A més fa passar la gana.
Aquella época per no guanyar pes, com els hi passa a molts exfumadors, vaig fer dieta. Dinava cada dia a l'escola i una de les cuineres, la Manolita, que a més d'una mestra ens feia de mama en horari escolar, em preparava molts dies un puré boníííísssim. D'ella el vaig aprendre a fer com el faig sempre. I com l'ha aprés a fer el meu fill. Ara tots dos "competim" a veure a qui li surt més bó. En canvi el Josep és carnívor i les verdures ... diu que són massa verdes.
Primer tallem una mica de ceba i la posem a l'olla o cassola fonda am una mica d'oli i a foc suau, tallem el porro a rodantxetes finetes i li afegim. Després fem el mateix amb carbassó, carbassa, ...
A casa tant ens agrada fer-lo d'una sola verdura perque predomini clarament un gust, com fer una barreja amb el que trobem a la nevera. Foc suau que les verdures "se vayan pochando" com diria el Carlos Arguiñano i quan comencen a estar tovetes, afegir una mica de sal i cobrir generosament d'aigua. deixar bullir un mica i triturar bé. El color variarà segons les verdures escollides.
Queda un plat digne d'una princesa com la del conte de "La princesa del pèsol"

Em sap greu no poder anotar el nom de l'autor d'aquesta il.lustració. Fa temps que la tinc en el meu ordinador i no recordo com hi va anar a parar. M'agrada.

Fideus de la Trini

Fa dies que no passava una estona amb això dels blogs de cuina i me'n adono de que m'he endarrerit una mica de les novetats dels altres blogs que visito sovint. També recordo que tinc unes quantes fotos que vaig fer amb l'intenció de penjar-les al blog i encara estan esperant el seu moment.

Aquesta tarda és una tarda una mica "rara". Ha plogut un bon xàfec i desprès ha sortit el sol brillant i ha quedat una tarda preciosa. L'home del temps diu que tota la setmana amb xàfecs, tronades i pluja.

Demà comença el curs amb nens a l'escola i només de pensar que a les 9h. del matí estigui plovent, ... quina mandra! El primer dia d'escola habitualment, a l'entrar al matí , els nens estan esberants, euforics, desorientats, contents, anyorats, ... i els pares i mares nerviosos, ansiosos ... Quan plou, qualsevol dia del curs, en el moment que coincideixen pares i nens a l'escola sempre és estressant. O sigui que la suma de les dos circumstàncies és el que em fa més mandra.

Pensant en tot plegat i com per berenar amb un té amb aroma de taronja jo ja vaig servida per avui, se'm ha acudit posar-me a fer un pa de pessic pels nebots Per esmorzar demà i per que sortin de casa seva preparats per agafar l'autocar de l'escola, entomar el trànsit complicat de bon dematí, la pluja, la nova mestra i el que faci falta ! Tinc quatre nebots en total, dos i dos. Així és que em poso a fer dos "coques" amb pinyons, que li encanten a la Mireia. Segur que la Laia, el Pol i el Marc també s'apuntaran ràpid.

Mentres estic pendent del forn, vaig de blog en blog i descobreixo uns fideus rossejats de "Cuinar és generós", molt ben explicats com

totes les entrades del Manel, que em fan pensar en els que ens va preparar la

Trini, a finals de juliol. Molt bons! Ben bé que cada cuiner, ... com podriem dir allò

de "cada maestrillo, su librillo" però amb termes de cuina?

"Tetilla" gallega

Aquest formatge que en diuen "tetilla gallega" forma part dels records d'aquest estiu.

Ens el va portar la Neus quan va tornar de les seves vacances a Galícia. Boníííííssssssim ! Estava molt al punt. Li vam fer els honors com calia i ara ja és un bon record.

Gràcies Neus & family !

En aquesta web del queixo expliquen amb tot detall les seves característiques i propietats. També ofereixen receptes

Més madalenes de l'Albert

Aquestes madalenes, són les que més m'agraden. També les petitones de la pastisseria Robles de Cornellà i les de iogurt del forn L'Espiga de Vic (carrer dels Argenters).

Me'n menjaria ... una darrera l'altra ... un munt ! Però no. La meva metgessa no s'ha conformat amb dir-me que haig de menjar menys sino que diu que tinc que evitar el sucre, les galetes, les làctics (llet, formatge, mantega, iogurt, ...), el cafè, ... ... de la xocolata negra no n'ha parlat ... i de moment no li preguntaré ...

Les madalenes de l'Albert no les ha tastat, si ho hagués fet les receptaria per trobar-se divinament... al menys mentres es desfan a la boca i s' assaboreixen. Es deuen poder fer amb fructosa i fins i tot amb farina integral.

De moment aquestes són fetes amb la nostra recepta de sempre i amb la bona mà per batre i remenar del Bertus. I amb trossets de xocolata negre. Mmmm!

un caprici

Està clar que sorpreses en pots trobar a qualsevol lloc i quan menys te les esperes.

Ahir a la tarda, quan vaig tornar a casa amb les instruccions precises i contundents de la meva metgessa de dormir més i menjar menys, el meu fill Albert em va sorprendre amb aquest caprici

Ara m'arrepenteixo de no haver fet la foto amb algun objecte que servís de referència de la mida, però ja és massa tard. Ja no en queda ni un. Són uns "bolets" que recorden els moixernons però que tenen el "cap" de xocolata blanca i el "cos"de galeta i de la mida d'un moixernó més o menys.

Resulta que a prop d'on treballa l'Albert hi ha un Mercadona, on a vegades hi va per comprar-se fruita o tés, per l'hora d'esmorzar a la feina, i mirant, mirant ... va trobar els primers bolets de la tardor!

Aquests són capricis d'un dia qualsevol. Per ocasions especials, per a mi, un dels millors llocs on trobar-ne és al "Brunni" del carrer Estret de Vic. A Vic mateix, però al carrer d'en Verdaguer, hi ha La Lionesa, on també es poden trobar tota mena de bombons molt bons i ben presentats.

Quan no puc anar a Vic, em conformo amb Sampaka, per exemple.