Puré de verdures

M'encanta el puré de verdures! Faci dieta o no. Sigui de verdures verdes, blanques o carbasses.
De carbassó, de porros, de carbassa, de pastanaga, ... junt o per separat.
M'hi vaig aficionar quan vaig deixar de fumar, fa setze anys. Havia fumat des dels setze anys i fins els trenta-quatre, amb el parentèsi just de l'embaràs i la lactància. Quan ja anava per superar el paquet diari, de Malboro, em vaig plantar. No tornaré a encendre cap cigarret més perque em va costar massa de deixar, però un cop aconseguit ... és una lliberació ! Tot i que confeso, amb veu fluixeta, que recordo aquell plaer amb anyorança. A més fa passar la gana.
Aquella época per no guanyar pes, com els hi passa a molts exfumadors, vaig fer dieta. Dinava cada dia a l'escola i una de les cuineres, la Manolita, que a més d'una mestra ens feia de mama en horari escolar, em preparava molts dies un puré boníííísssim. D'ella el vaig aprendre a fer com el faig sempre. I com l'ha aprés a fer el meu fill. Ara tots dos "competim" a veure a qui li surt més bó. En canvi el Josep és carnívor i les verdures ... diu que són massa verdes.
Primer tallem una mica de ceba i la posem a l'olla o cassola fonda am una mica d'oli i a foc suau, tallem el porro a rodantxetes finetes i li afegim. Després fem el mateix amb carbassó, carbassa, ...
A casa tant ens agrada fer-lo d'una sola verdura perque predomini clarament un gust, com fer una barreja amb el que trobem a la nevera. Foc suau que les verdures "se vayan pochando" com diria el Carlos Arguiñano i quan comencen a estar tovetes, afegir una mica de sal i cobrir generosament d'aigua. deixar bullir un mica i triturar bé. El color variarà segons les verdures escollides.
Queda un plat digne d'una princesa com la del conte de "La princesa del pèsol"

Em sap greu no poder anotar el nom de l'autor d'aquesta il.lustració. Fa temps que la tinc en el meu ordinador i no recordo com hi va anar a parar. M'agrada.