dissabte, 12 de desembre de 2009

MegaCroissant


Aquesta tarda. a casa, un berenar especial. Els tres de casa. Sense ser cap ocasió especial i sense convidats especials. És dissabte i fa un dia gris i diuen que ve molt de fred (?). Aquest matí he anat al mercat i, al comprar el pa a la parada del Massana, m'he trobat, per sorpresa, aquest MegaCroissant com els que fan a Castellar de Nug.
Un any a finals de setembre vam fer una escapada de cap de setmana a la Pobla de Segur amb l'excusa de veure la Fira del bolet i abans de tornar, el diumenge vam anar a dinar a Castellar de Nug. Vam descobrir un forn que fan uns croissants així de grans. Com que abans de tornar a casa havíen d'anar a felicitar al Marc, el meu nebot gran, pel seu aniversari vam decidir que seria una bona broma portar-li un croissant d'aquests tan grans ja que ell, en els berenars a casa la iaia Maria sovint pregunta "hi ha croissantets petits?" . Li encanten !

Ara hem descobert que no cal anar tan lluny per tastar-los així de bons. Només a dos carrers de casa ... i també en fan farcits de xocolata! Boníssim !! ... calories ? Masses per voler-les comptar. Sobretot si tenim en compte que ens el hem menjat amb xocolata negra a la taronja. Mmmm ... un dels petits plaers que donen color a un dia gris d'hivern.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Truita de bacallà

Una altra prova amb el bacallà esqueixat. No ho havia provat mai però és resultona.
Primer hem passat el bacallà per la paella i desprès l'hem afegit al parell d'ous batuts i tot junt a la paella. Cop de calor en un primer moment però després foc suau perquè es faci per dins. Bona, bona,

Amanida de bacallà esqueixat

Abans d'anar a Lisboa ja m'agradava el bacallà. Els portuguesos en fan un dels ingredients més recorreguts en els seus menús i el preparen de moltes formes diferents. Aquest cap de setmana recordant una de les últimes escapades hem preparat aquesta amanida senzilla però que ve de gust.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Julia Child i Julia Powell

Ahir al vespre vaig anar a veure la pel.lícula Julie & Julia. Estava acabada d'estrenar i al llegir la sinopsi més d'un va pensar en mi fent possibles comparances ... una dona que escriu un bloc de cuina ... Total tenia curiositat i, al principi de la pel.lícula, aquesta curiositat anava augmentat en veure que el tema dels blocs tenia un pes específic en la trama.

Es tracta de la vida de dues reals : la cuinera televisiva i escriptora Julia Child i la també cuinera i a més blocaire Julia Powell.

Nora Ephron és la guinosta i directora d'aquest film i també ho és del film "Tienes un email". O sigui que el tema de les comunicacions a través de la Xarxa li van.

Al veure la pel.lícula, em va semblar que Meryl Streep estava"molt sobreactuada" en el seu personatge, la seva interpretació és molt histriònica. Però veien a la Julia Child real me'n he donat compte que era tot un personatge i un tant "barruera" (es llepa els dits a mig cuinar i segueix tant tranquil.la i diu "com que a la cuina ningú et veu" , alaa!) I veient- la gran es fàcil veure que es compleix allò de "genio y figura ..." I veient-la amb un gavinet a la mà entremig de pollastres fa una mica de por.

El blog de la Julia Powell està escrit en anglès, és clar!, i no hi sé entendre res. Una altra estona m'hi entretindre amb el traductor. Però se'm han obert uns ulls com taronges quan hi he descobert un post amb 585 comentaris! Veient-la a la cuina en acció En una entrevista a la Julia Powell real poden veure-la com una dona dels nostres dies ja amb un estilisme més acurat
preparant una recepta de patates amb pebrots. Ben bé que tots som fruit del moment i elloc on ens toca viure.

Últimament, a l'escola, el tema dels blocs està present a les nostres converses. Aquest curs, la majoria de l'equip de mestres estem fent una formació en TAC (Tecnologies aplicades a l'Aprenentatge i el Coneixement) En concret aquestes últimes setmanes tractem els blocs com a eina per l'escola i més d'un mestre ja està fent proves per obrir-ne un , altres rondinen perquè no els hi surt tan fàcil com voldríen ... però intentem ajudar-nos els uns als altres. De moment el bon humor no ens falla. Quan vaig veure de que anava la peli vaig pensar que podia ajudar-nos a continuant interessant-nos per això de "bloggejar" d'una forma distesa.

Però un cop vista, estic d'acord amb la crítica que vaig llegir ahir al diari "Avui" que diu que "la doble història resulta insípida i ni tan sols venir ganes d'entaular-se en un bon restaurant" Jo hi afegiria que amés et fa avorrir la mantega per una bona temporada. Serà un bon recurs per continuar amb la dieta ?

Bé, el cas és que gràcies a la peli i al "Sant Google" he sabut alguna de les curiositats que em porten a veure que abans que nosaltres molts altres ja s'han mogut i han posat passió a això de la cuina i els blocs.


També he descobert un post interessant en un bloc venezolà. I, com que això de "bloggejar" ja ho porta això d'anar d'un lloc a l'altre, he descobert un altre lloc interessant "Decora, decora" L'anoto per una altra estona.

Un cop més, i de sorpresa, hem fet una mica de cultura culinaria, gastronòmica, de la història de les dones, ... un "poti-poti" !

dissabte, 7 de novembre de 2009

Sopar Bassones a "El clau"

Si, si ... sopar de Bassones ! Amb majúscula i amb "a" perque no té res a veure amb les famoses tres bessones, sino que em refereixo a les tres germanes Bassons: la Sílvia (la petita), la Marta (la mitjana) i jo mateixa (que sóc la gran).
Repetim perquè el primer cop ens va agradar l'experiència. Això de reservar una estoneta tranquil.la per nosaltres tres, sense interferències de fills ni parelles ni feina i tampoc res en concret a resoldre. Només posar-nos al dia de "les nostres coses" siguin preocupacions o qüestions trivials i frívoles. El dia a dia sovint ens atrapa amb les nostres obligacions i aficions i ens passen els dies i les setmanes que no ens adonem i, tot i vivint totes en el mateix barri, sino ens ho marquem poden passar setmanes sense saber una de l'altra.

Va bé de tant en tant assaborir aquestes estones i el que ens va "estupendu" és tenir "El Clau" tan aprop. Ni problemes d'aparcar el cotxe ni presses per poder arribar a l'hora ... ni res de res ... una trucadeta i ... llestes!
Tot i així el lloc bé es valdria un petit esforç per arribar-hi. En altres ocasions ja m'he declarat "fan" d'aquest restaurant però em reafirmo. A més de totes les qualitats que ja li he destacat en altres moments de bon ambient, bona cuina, bon tracte, ... el que també els admiro és la seva capacitat de mantenir la qualitat en temps difícils i la creativitat per adaptar-se a oferir noves fórmules que responguin a la demanda del moment sense perdre la voluntat de fer-ho bé i amb gust.
La seva última oferta és "La nit dels sabors". Consisteix una carta amb mitges racions i platets ben pensats per fer moltes combinacins i satisfer així un ventall molt ampli de gustos. Hi ha platets de caprici, de "pica-pica", més sofisticats, de carn de peix, més frescos i més "contundents", ... de tot una mica fins i tot mitges raccions de plats propis d'una carta convencional. També afegeixen una oferta de recomenacions que, va variant segons el dia, en la linia propiament de cuina de mercat.
Aquest "invent" o novetat permet fer un sopar més informal i reduir el preu final del sopar. En un moment de crisi econòmica en que és díficil d'afrontar les despeses cada cop més nombroses i desproporcionades amb els sous, en general, cada cop més precaris, solucions d'aquest tipus beneficien a tots: als clients perque ens permet mantenir una certa periodicitat per disfrutar de bona cuina i als restauradors mantenir una certa regularitat de clients. Aquesta fórmula requereix enginy i esforç. Aixó els de "El Clau" ho saben i ho saben fer bé.

Les tres Bassones vam disfrutar força amb "La Nit dels sabors". A pesar de que vam caure en la tentació de voler tastar moltes coses alhora "picotejant" d'aquí i d'allà. Era divendres, les tres havíem tingut una setmana "canyadeta" de feina i tot d'una amb les famílies col.locades i la feina aparcada ens vam entaular amb gana ... de menjar i de xerrar! La qual cosa va fer que mengés de forma distreta ... però és que els platets passen sols. Aixó, com a cuinera aficionada, em sap una mica de greu de caure-hi perquè sé de sobres que cada mos, d'aquets que "passa sol", és una bona estona de feina laboriosa i amb "art i carinyo". I amb un "plis-plas", com diuen els nens "ja no hi és!"
Sigui com sigui van disfrutar de tot el que ens van portar a taula i encara ens van quedar ganes de tastar (un altre dia , es clar) el que quedava a la carta.
Alguns dels platets que vam tastar :

Porcions de formatge Camembert amb confitura de tomàquet

Amanida de tomàquet raf i formatge de Bufala amb orenga


Calamarcets amb ceba confitada
Llàstima que les fotografies no em van sortir gaire bé, no vaig voler fer fer servir el flash i hi havia poca llum... però en tot cas cap foto podria recollir la oloreta dels calamars ni el gust del formatge fonent-se amb la confitura de tomàquet.
També vam tastar "Ous estrellats", "Croquetes de carn d'olla", Tataki de tunyina (deliciós !)
Pel meu gust els ous portaven un xic massa d'oli, però és una qüestió personal perquè amb l'oli cuinat sóc una mica maniosa. En canvi les croquetes i el Tataki estaven "estupendus". De tots però si hagués de triar-ne un com el plat estrella de la nit per a mi seria aquest :
Carpaccio de tunyina,
amb una salseta semblant al pesto i amb una mica de sal Maldon que li acabava de donar un toc boníssim !!

L'Ester, la mestressa. ens va ajudar a trobar la mida de la quantitat a demanar Però tot i així, com que vam ser una mica golafres amb el Carpaccio, no ens vam veure amb cor de demanar postres i ens vam conformar amb un cafè. (I demà a continuar amb la dieta que això només és un parentesi) Tot plegat ens va costar 51 euros i pico, per tres senyores. Un preu molt correcte.

Una altra novetat a destacar és la incorporació a la carta de vins de la opció d'una copa d'alguns dels vins en lloc d'una ampolla sencera. Això és d'agraïr ja que el el nostre cas la Marta no pren mai vi ni cava i la Sílvia i jo disfrutem acompanyant plats com aquest amb una mica de vi però amb una copa en tenim prou. Quan estas obligat a optar per una ampolla sencera encara que t'ofereix l'oportunitat d'emportar-te-la, no és el mateix perquè, amb el canvi de temperatura i tot plegat l'endemà no resulta igual, ha perdut. Aquesta opció de demanar una copa ja la vam descobrir fa uns anys a Bilbao, on és molt usual trobar-te amb una llarga carta de copes de vi per acompanyar els "montaditos" i les tapas. Umm ! ja m'agradaria tornar anar de tapas per Bilbao o al restaurant Víctor Montes.

A Bilbao no sé quan hi tornaré, però a "El clau" espero que sigui aviat. I el recomano perquè es mereixen omplir cada nit. Tot i que, egoïstament, molt egoïstament, com més tanquil i una mica de musiqueta suau, millor !! Però ... com diu saviament la Khushi, als seus set anys, "s'ha de compartir!"

A la sala del costat hi havíen unes trenta dones, castelleres i molt animades elles que tenien ben enfeinats al Cap de sala i al cuiner (em sap greu però no sé els seus noms). Tots fent la seva "pinya" ! I que segueixi així !!

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Tortada de Tona


Tinc moltes fotos endarrerides.
Una d'elles és la que ens serveix de record de les tortades de Tona. No qualsevol tortada, no. Les millors que he provat, les de Can Cors. No cal que els hi posin data de caducitat perquè a casa no duren més d'un dia. Són tendres i suaus, es desfan a la boca.



Gaspatxo de xocolata

Avui he hagut de fer una transferència i m'he trobat una sorpresa. No, la sorpresa no és que La Caixa et cobri comissió per tot i tot. No. La sorpresa no és que et facin creure que pensen molt i molt en el teu bé i que fins i tot t'ofereixen uns fantàstics motlles de silicona, estupendíssims i exclussius, només per uns quants mils punts. Que jo penso: això és una entitat bancària o són els punts del Capitol de quan jo era petita i que la mare enganxava en una cartolina verda i quan en tenia unes quantes les anava a canviar per una carmanyola o qualsevol altre estri de cuina de l'época (calia anar a Barcelona, als Magatzems Capitol i que estàven a la cantonada de Plaça Universitat i carrer Pelai). Tampoc és aquesta la sorpresa! Això passava als anys seixanta i ara els temps han canviat ! Ara La Caixa t'ofereix motlles de silicona ultra moderna i fins i tot bandoleres fashion de la Kitty i els punts no cal enganxar-los amb saliva a la cartolina; nooo, on vas a parar !! Ara per "internete" i ja està !

És fàcil endevinar que em tenen una mica cansada dels de La Caixa i qualsevol altra entitat de les que miren pel nostre bé i que ens ofereixen uns "productes de qualitat", com diuen ells, i ,és clar, ens els han de cobrar. Jo me'n he cansat de pagar per tot, de trobar-me amb horaris incompatibles per fer consultes personalitzades i d'haver de donar les gràcies per tot, amb càrrec al meu compte. N'hi ha d'altres, l'oferta és gran, i es pot triar !

Això si, els hi reconec que la seva web és atractiva i sorprenent fins hi tot pots trobar-hi "postres diferents per sorprendre a les teves visites" i altres receptes en una secció de títol "Endulza el otoño.Cocina tu mismo".

Les coses com siguin. La recepta no està mal, per això l'apunto. No la provaré aviat, però no serà per falta de ganes. Continuo de dieta i només me la salto si s'ho val molt i molt. Però només de llegir-la ja faig salivera.


Gaspatxo de xocolata amb fruits secs

Ingredients per a 4 persones

  • 1 pot de crema de cacau
  • 1 got de crema de llet
  • 1 got de llet
  • 80 g de sucre
  • 2 beines de canyella
  • 1 estrella de badiana (anís estrellat)
  • Fruits secs variats
  • Fruita confitada

Bull la llet, la crema de llet, el sucre, la canyella i l'anís i deixa-ho reposar una nit.

Al dia següent, escalfa-ho i incorpora la crema de xocolata, removent fins que assoleixi una textura llisa.

Serveix en tasses o bols acompanyat de petites safatetes de fruits secs i fruita confitada.

Temps de preparació: 15 minuts.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Hotel Aloha de Tona









Aquest estiu vam estar uns dies descansant al hotel Aloha a Tona.





S'hi està molt bé. Es tracta d'un hotel petit i tracte familiar però còmode i tranquil. Les instal.lacions i els espais són correctes.Hi ha raconets cofortables per llegir, veure la tele, fer petar la xerrada, ...
La cuina és elaborada amb cura i el servei de taula molt atent.

Un exemple ,aquest strudel de poma A cada àpat una varietat de postres que al final passen factura al pujar a la bàscula. I així estic ara, amb puré de verdures i iogurt de postres.
















El millor de tot, la piscina! Sense nens, petita i tranquil.la, amb zona d'ombra i de sol. Però això ja són records de l'estiu.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Puré de verdures

M'encanta el puré de verdures! Faci dieta o no. Sigui de verdures verdes, blanques o carbasses.
De carbassó, de porros, de carbassa, de pastanaga, ... junt o per separat.
M'hi vaig aficionar quan vaig deixar de fumar, fa setze anys. Havia fumat des dels setze anys i fins els trenta-quatre, amb el parentèsi just de l'embaràs i la lactància. Quan ja anava per superar el paquet diari, de Malboro, em vaig plantar. No tornaré a encendre cap cigarret més perque em va costar massa de deixar, però un cop aconseguit ... és una lliberació ! Tot i que confeso, amb veu fluixeta, que recordo aquell plaer amb anyorança. A més fa passar la gana.
Aquella época per no guanyar pes, com els hi passa a molts exfumadors, vaig fer dieta. Dinava cada dia a l'escola i una de les cuineres, la Manolita, que a més d'una mestra ens feia de mama en horari escolar, em preparava molts dies un puré boníííísssim. D'ella el vaig aprendre a fer com el faig sempre. I com l'ha aprés a fer el meu fill. Ara tots dos "competim" a veure a qui li surt més bó. En canvi el Josep és carnívor i les verdures ... diu que són massa verdes.
Primer tallem una mica de ceba i la posem a l'olla o cassola fonda am una mica d'oli i a foc suau, tallem el porro a rodantxetes finetes i li afegim. Després fem el mateix amb carbassó, carbassa, ...
A casa tant ens agrada fer-lo d'una sola verdura perque predomini clarament un gust, com fer una barreja amb el que trobem a la nevera. Foc suau que les verdures "se vayan pochando" com diria el Carlos Arguiñano i quan comencen a estar tovetes, afegir una mica de sal i cobrir generosament d'aigua. deixar bullir un mica i triturar bé. El color variarà segons les verdures escollides.
Queda un plat digne d'una princesa com la del conte de "La princesa del pèsol"

Em sap greu no poder anotar el nom de l'autor d'aquesta il.lustració. Fa temps que la tinc en el meu ordinador i no recordo com hi va anar a parar. M'agrada.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Fideus de la Trini

Fa dies que no passava una estona amb això dels blogs de cuina i me'n adono de que m'he endarrerit una mica de les novetats dels altres blogs que visito sovint. També recordo que tinc unes quantes fotos que vaig fer amb l'intenció de penjar-les al blog i encara estan esperant el seu moment.
Aquesta tarda és una tarda una mica "rara". Ha plogut un bon xàfec i desprès ha sortit el sol brillant i ha quedat una tarda preciosa. L'home del temps diu que tota la setmana amb xàfecs, tronades i pluja.
Demà comença el curs amb nens a l'escola i només de pensar que a les 9h. del matí estigui plovent, ... quina mandra! El primer dia d'escola habitualment, a l'entrar al matí , els nens estan esberants, euforics, desorientats, contents, anyorats, ... i els pares i mares nerviosos, ansiosos ... Quan plou, qualsevol dia del curs, en el moment que coincideixen pares i nens a l'escola sempre és estressant. O sigui que la suma de les dos circumstàncies és el que em fa més mandra.
Pensant en tot plegat i com per berenar amb un té amb aroma de taronja jo ja vaig servida per avui, se'm ha acudit posar-me a fer un pa de pessic pels nebots Per esmorzar demà i per que sortin de casa seva preparats per agafar l'autocar de l'escola, entomar el trànsit complicat de bon dematí, la pluja, la nova mestra i el que faci falta ! Tinc quatre nebots en total, dos i dos. Així és que em poso a fer dos "coques" amb pinyons, que li encanten a la Mireia. Segur que la Laia, el Pol i el Marc també s'apuntaran ràpid.
Mentres estic pendent del forn, vaig de blog en blog i descobreixo uns fideus rossejats de "Cuinar és generós", molt ben explicats com
totes les entrades del Manel, que em fan pensar en els que ens va preparar la
Trini, a finals de juliol. Molt bons! Ben bé que cada cuiner, ... com podriem dir allò
de "cada maestrillo, su librillo" però amb termes de cuina?

"Tetilla" gallega


Aquest formatge que en diuen "tetilla gallega" forma part dels records d'aquest estiu.
Ens el va portar la Neus quan va tornar de les seves vacances a Galícia. Boníííííssssssim ! Estava molt al punt. Li vam fer els honors com calia i ara ja és un bon record.
Gràcies Neus & family !
En aquesta web del queixo expliquen amb tot detall les seves característiques i propietats. També ofereixen receptes

Més madalenes de l'Albert


Aquestes madalenes, són les que més m'agraden. També les petitones de la pastisseria Robles de Cornellà i les de iogurt del forn L'Espiga de Vic (carrer dels Argenters).
Me'n menjaria ... una darrera l'altra ... un munt ! Però no. La meva metgessa no s'ha conformat amb dir-me que haig de menjar menys sino que diu que tinc que evitar el sucre, les galetes, les làctics (llet, formatge, mantega, iogurt, ...), el cafè, ... ... de la xocolata negra no n'ha parlat ... i de moment no li preguntaré ...
Les madalenes de l'Albert no les ha tastat, si ho hagués fet les receptaria per trobar-se divinament... al menys mentres es desfan a la boca i s' assaboreixen. Es deuen poder fer amb fructosa i fins i tot amb farina integral.

De moment aquestes són fetes amb la nostra recepta de sempre i amb la bona mà per batre i remenar del Bertus. I amb trossets de xocolata negre. Mmmm!

divendres, 11 de setembre de 2009

un caprici

Està clar que sorpreses en pots trobar a qualsevol lloc i quan menys te les esperes.
Ahir a la tarda, quan vaig tornar a casa amb les instruccions precises i contundents de la meva metgessa de dormir més i menjar menys, el meu fill Albert em va sorprendre amb aquest caprici
Ara m'arrepenteixo de no haver fet la foto amb algun objecte que servís de referència de la mida, però ja és massa tard. Ja no en queda ni un. Són uns "bolets" que recorden els moixernons però que tenen el "cap" de xocolata blanca i el "cos"de galeta i de la mida d'un moixernó més o menys.
Resulta que a prop d'on treballa l'Albert hi ha un Mercadona, on a vegades hi va per comprar-se fruita o tés, per l'hora d'esmorzar a la feina, i mirant, mirant ... va trobar els primers bolets de la tardor!

Aquests són capricis d'un dia qualsevol. Per ocasions especials, per a mi, un dels millors llocs on trobar-ne és al "Brunni" del carrer Estret de Vic. A Vic mateix, però al carrer d'en Verdaguer, hi ha La Lionesa, on també es poden trobar tota mena de bombons molt bons i ben presentats.
Quan no puc anar a Vic, em conformo amb Sampaka, per exemple.


dissabte, 29 d’agost de 2009

Ous ferrats

Tot ha començat aquest matí "fent neteja" de la pila de diaris de la setmana.Llegeixo l' "Avui" cada dia, però no sencer, a esgarrapades. I casi sempre, després d'un primer cop d'ull a la portada el primer que llegeixo és els articles de la contraportada i després vaig fullejant fins que arribo amb el tren al meu destí o a casa s'em acaba el temps de mandrejar. Al final de la setmana toca llençar per fer lloc als nous i casi sempre cai en la tentació de repassar i/o repescar alguna cosa interessant.
Avui ha estat un article del Màrius Carol de la seva secció "Petits plaers" al dominical "Plaers d'Avui" i titolat "Els ous ferrats, que fascinaven Dalí a la tela i les estovalles".
El començament em sedueix: " ... Un parells d'ous ferrats, amb l'orla de la clara una mica torrada i amb el rovell protegit per una pel.lícula que permet entreveure els seu delicat interior, i un bon pa de pagès fet al forn de llenya ... " mmm! només de pensar-hi se'm fa la boca aigua!
Més endavant fa referència al gust d'en Salvador Dalí pels ous ferrats i explica que Dalí va escriure que la seva primera vocació, a l'edat de sis anys, "va ser la de cuinera, abans i tot que la de ser Napoleó". Imaginar-se a Dalí a la cuina en plena feina és un bon exercici on hi juguen tots els sentits.
També fa referència al meu admirat llibre de Miquel Martí i Pol "Bon profit!" i en concret el seu poema als ous ferrats:
"Quan escouen, quins esclats
els ous ferrats,
fins i tot si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits,
ben presentats, els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes,
fins i tot els desganats".
I és clar, això ja m'acaba de rematar! M'agraden molts dels seus poemes. Em proposo fer-ne una nota al blog i busco una foto d'uns ous ferrats. No en tinc cap! Busco al Flickr i trobo aquesta tant xula, de acibecheria. I quan consulto "algunos derechos reservados" veig que em deixa fer-la servir, si reconec la procedència. Aquesta foto és d'ella.
Faig el tafaner pel seu blog i m'hi entretinc una estona. És molt interessant! L'afeigeixo a la meva llista i també recordo un altres blog que a vegades m'agrada visitar:webos-fritos. També l'afeigeixo a la llista!
Ho reconec: ara tinc poc temps per això del blog i la cuina i llegeixo més que no escric. A més, veien el nivell ...

diumenge, 23 d’agost de 2009

Els vegetals de Roman Rybakiewicz

Passejant pels carrers del centre de Girona vam trobar a Roman Rybakiewicz, dibuixant de la La vaca Connie. Ho deixo anotat en el blog de mestra
Ens va donar moltes explicacions sobre la seva obra. Fins hi tot ens va explicar que un dels seus quadres surt a la pel.licula "Be cool" protagonitzada per John Travolta i Uma Thurman, en el despatx del gàngster. Serà qüestió de llogar-la al videoclub
Ara està molt interessant en els dibuixos de fruites i verdures per ajudar a fomentar l'alimentació saludable per les criatures (sense especificar si de 10 ó de 50 anys)
M'agraden els seus dibuixos; són coloristes i divertits!

La Farinera de Girona


Ahir vam estar un cop més per Girona. Hi anem sovint. I quan hi anem, molts cops anem a parar a La Farinera , per esmorzar i llegir el diari o bé per dinar.
Es tracta d'un edifici noucentista de l'arquitecte Rafael Masó per encàrrec d' Alfons Teixidor. Està constituit per la vivenda familiar, l'edifici d'oficines i les naus industrials dedicades a fer farina i enmaguetzemar-la. L'arquitecte va voler que fos evident el seu ús al primer cop d'ull i per aixó la teulada i la cúpula són de ceràmica blanca, "tot nevat !" va dir.
A la part de dalt, des del 2000, hi ha les oficines del diari El Punt de Girona i a baix el restaurant La Farinera. És funcional i acollidor i s'hi està bé. A dins amb aire acondicionat i a la terrassa de fora, quan el temps acompanya, és agradable.
Per fer un berenar o un esmorzar, perfecte ! Per resoldre un dinar sense més pretensions també. El menú dels caps de setmana, a 12€, ofereix quatre primers (on sempre hi pot trobar algun plat de verdura, amanida, pasta ...), quatre segons (dos carn i dos peix) i quatre postres senzilles però correctes. El millor de tot : el pà artesà.

dilluns, 27 de juliol de 2009

Casa Gil de Vilanova i La Geltru

A Vilanova, aquests últims anys, han canviat moltes coses, moltes cases fins i tot carrers, ... però aquesta botiga segueix com jo la recordava, de quan a l'agost anava a comprar el formatge, el pernil, ... pels esmorzars i berenars de l'Albert; la pasta fresca, capritxets pel paladar...

Crec que és una de les millors botigues de Vilanova per trobar bons productes i inspiracions per la bona cuina. Al carrer Caputxins, una mica més a munt de la plaça de la Vila.

Escapada al Ceferino de Vilanova i La Geltrú

Hem fet una escapada per començar a descansar una mica, que ja toca!
A Vilanova hi havia estat molts cops i molts estius quan l'Albert era petit però no havia estat mai a l'hotel Ceferino. Es petit, centric però tranquil, amb jardi ben cuidat i piscineta.
S'hi està bé, és cómode i confortable i la cuina molt correcte. El menjador és un espai agradable i el parament de la taula acurat.
Hem optat per fer-hi pensió complerta i hem pogut tastar plats com aquests:
"Amanida verda"
Seitó amb tomàquet
Musclos a la marinera
Jarret de vedella
Crema catalana