Més madalenes de l'Albert

Aquestes madalenes, són les que més m'agraden. També les petitones de la pastisseria Robles de Cornellà i les de iogurt del forn L'Espiga de Vic (carrer dels Argenters).

Me'n menjaria ... una darrera l'altra ... un munt ! Però no. La meva metgessa no s'ha conformat amb dir-me que haig de menjar menys sino que diu que tinc que evitar el sucre, les galetes, les làctics (llet, formatge, mantega, iogurt, ...), el cafè, ... ... de la xocolata negra no n'ha parlat ... i de moment no li preguntaré ...

Les madalenes de l'Albert no les ha tastat, si ho hagués fet les receptaria per trobar-se divinament... al menys mentres es desfan a la boca i s' assaboreixen. Es deuen poder fer amb fructosa i fins i tot amb farina integral.

De moment aquestes són fetes amb la nostra recepta de sempre i amb la bona mà per batre i remenar del Bertus. I amb trossets de xocolata negre. Mmmm!

un caprici

Està clar que sorpreses en pots trobar a qualsevol lloc i quan menys te les esperes.

Ahir a la tarda, quan vaig tornar a casa amb les instruccions precises i contundents de la meva metgessa de dormir més i menjar menys, el meu fill Albert em va sorprendre amb aquest caprici

Ara m'arrepenteixo de no haver fet la foto amb algun objecte que servís de referència de la mida, però ja és massa tard. Ja no en queda ni un. Són uns "bolets" que recorden els moixernons però que tenen el "cap" de xocolata blanca i el "cos"de galeta i de la mida d'un moixernó més o menys.

Resulta que a prop d'on treballa l'Albert hi ha un Mercadona, on a vegades hi va per comprar-se fruita o tés, per l'hora d'esmorzar a la feina, i mirant, mirant ... va trobar els primers bolets de la tardor!

Aquests són capricis d'un dia qualsevol. Per ocasions especials, per a mi, un dels millors llocs on trobar-ne és al "Brunni" del carrer Estret de Vic. A Vic mateix, però al carrer d'en Verdaguer, hi ha La Lionesa, on també es poden trobar tota mena de bombons molt bons i ben presentats.

Quan no puc anar a Vic, em conformo amb Sampaka, per exemple.

Ous ferrats

Tot ha començat aquest matí "fent neteja" de la pila de diaris de la setmana.Llegeixo l' "Avui" cada dia, però no sencer, a esgarrapades. I casi sempre, després d'un primer cop d'ull a la portada el primer que llegeixo és els articles de la contraportada i després vaig fullejant fins que arribo amb el tren al meu destí o a casa s'em acaba el temps de mandrejar. Al final de la setmana toca llençar per fer lloc als nous i casi sempre cai en la tentació de repassar i/o repescar alguna cosa interessant.

Avui ha estat un article del Màrius Carol de la seva secció "Petits plaers" al dominical "Plaers d'Avui" i titolat "Els ous ferrats, que fascinaven Dalí a la tela i les estovalles".

El començament em sedueix: " ... Un parells d'ous ferrats, amb l'orla de la clara una mica torrada i amb el rovell protegit per una pel.lícula que permet entreveure els seu delicat interior, i un bon pa de pagès fet al forn de llenya ... " mmm! només de pensar-hi se'm fa la boca aigua!

Més endavant fa referència al gust d'en Salvador Dalí pels ous ferrats i explica que Dalí va escriure que la seva primera vocació, a l'edat de sis anys, "va ser la de cuinera, abans i tot que la de ser Napoleó". Imaginar-se a Dalí a la cuina en plena feina és un bon exercici on hi juguen tots els sentits.

També fa referència al meu admirat llibre de Miquel Martí i Pol "Bon profit!" i en concret el seu poema als ous ferrats:

"Quan escouen, quins esclats

els ous ferrats,

fins i tot si no es vigila,

poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits,

ben presentats, els ous ferrats,

se'ls mengen sense ganyotes,

fins i tot els desganats".

I és clar, això ja m'acaba de rematar! M'agraden molts dels seus poemes. Em proposo fer-ne una nota al blog i busco una foto d'uns ous ferrats. No en tinc cap! Busco al Flickr i trobo aquesta tant xula, de acibecheria. I quan consulto "algunos derechos reservados" veig que em deixa fer-la servir, si reconec la procedència. Aquesta foto és d'ella.

Faig el tafaner pel seu blog i m'hi entretinc una estona. És molt interessant! L'afeigeixo a la meva llista i també recordo un altres blog que a vegades m'agrada visitar:webos-fritos. També l'afeigeixo a la llista!

Ho reconec: ara tinc poc temps per això del blog i la cuina i llegeixo més que no escric. A més, veien el nivell ...

Els vegetals de Roman Rybakiewicz

Passejant pels carrers del centre de Girona vam trobar a Roman Rybakiewicz, dibuixant de la La vaca Connie. Ho deixo anotat en el blog de mestra

Ens va donar moltes explicacions sobre la seva obra. Fins hi tot ens va explicar que un dels seus quadres surt a la pel.licula "Be cool" protagonitzada per John Travolta i Uma Thurman, en el despatx del gàngster. Serà qüestió de llogar-la al videoclub

Ara està molt interessant en els dibuixos de fruites i verdures per ajudar a fomentar l'alimentació saludable per les criatures (sense especificar si de 10 ó de 50 anys)

M'agraden els seus dibuixos; són coloristes i divertits!

La Farinera de Girona

Ahir vam estar un cop més per Girona. Hi anem sovint. I quan hi anem, molts cops anem a parar a La Farinera , per esmorzar i llegir el diari o bé per dinar.

Es tracta d'un edifici noucentista de l'arquitecte Rafael Masó per encàrrec d' Alfons Teixidor. Està constituit per la vivenda familiar, l'edifici d'oficines i les naus industrials dedicades a fer farina i enmaguetzemar-la. L'arquitecte va voler que fos evident el seu ús al primer cop d'ull i per aixó la teulada i la cúpula són de ceràmica blanca, "tot nevat !" va dir.

A la part de dalt, des del 2000, hi ha les oficines del diari El Punt de Girona i a baix el restaurant La Farinera. És funcional i acollidor i s'hi està bé. A dins amb aire acondicionat i a la terrassa de fora, quan el temps acompanya, és agradable.

Per fer un berenar o un esmorzar, perfecte ! Per resoldre un dinar sense més pretensions també. El menú dels caps de setmana, a 12€, ofereix quatre primers (on sempre hi pot trobar algun plat de verdura, amanida, pasta ...), quatre segons (dos carn i dos peix) i quatre postres senzilles però correctes. El millor de tot : el pà artesà.

Casa Gil de Vilanova i La Geltru

A Vilanova, aquests últims anys, han canviat moltes coses, moltes cases fins i tot carrers, ... però aquesta botiga segueix com jo la recordava, de quan a l'agost anava a comprar el formatge, el pernil, ... pels esmorzars i berenars de l'Albert; la pasta fresca, capritxets pel paladar...

Crec que és una de les millors botigues de Vilanova per trobar bons productes i inspiracions per la bona cuina. Al carrer Caputxins, una mica més a munt de la plaça de la Vila.

Escapada al Ceferino de Vilanova i La Geltrú

Hem fet una escapada per començar a descansar una mica, que ja toca!

A Vilanova hi havia estat molts cops i molts estius quan l'Albert era petit però no havia estat mai a l'hotel Ceferino. Es petit, centric però tranquil, amb jardi ben cuidat i piscineta.

S'hi està bé, és cómode i confortable i la cuina molt correcte. El menjador és un espai agradable i el parament de la taula acurat.

Hem optat per fer-hi pensió complerta i hem pogut tastar plats com aquests:

"Amanida verda"

Seitó amb tomàquet

Musclos a la marinera

Jarret de vedella

Crema catalana