Una jornada emocionant

Avui ha estat una jornada molt emocionant. M'ho he passat molt bé. 

Aquesta història va començar fa un parell de setmanes amb una trucada del Francesc Orteu, periodista de qui llegeixo amb afició els seus articles de la contraportada de l'Avui. Em deia estava buscant persones que utilitzessin de forma habitual alguna de les noves tecnologies, com ara l'informàtica, i  que això els hagi reportat un canvi en els seus costums de vida. Li havia arribat el fet de que tenia un bolc de cuina i de que això de la informàtica, l'internet i tot això ... m'agradava. Va venir a casa em va fer preguntes de com havia arribat a plantejarme fer un bloc, per què l'utilitzava, quines avantatges hi veia,  .... i em va dir que li semblava  força interessant i que "donava el perfil" que buscava però no em podia dir si resultaria escollida per l'encàrrec que li havien fet.

Del que em va explicar vaig entendre que la Generalitat ha fet uns estudis sobre l'ús de les noves tecnologies i ha detectat que, entre la població de 40 a 60 anys, hi ha una franja amplia de persones que els fa molt de respecte (algunes por) haver d'enfrentarse al teclat i el ratolí i projecta una campanya per propiciar un canvi d'actitud i engrescar-los a provar. Han pensat fer-ho amb històries personals de gent normal (no tècnics o especialistes en el tema) i diverses.

Es tracta d'un "microespai" que hi ha la intenció de que s'emeti dins del programa "El club" que condueix l'Albert Om a Tv3.  

La conversa amb el Francesc Orteu em va resultar molt agradable i enriquidora.

Em va preguntar coses sobre els meus hàbits, motivacions a l'hora d'escriure al bloc, dels resultats, ... dels meus recels al disenyar el bloc i permetre o no comentaris, de mostrar o no el meu perfil  ...  i també em va fer pensar  des d'una altra perspectiva, ... i  em va donar la seva visió des de la seva experiència. Va ser només una hora, però la vaig disfrutar molt. Resulta una persona molt agradable, que mostra una gran professionalitat a l'hora de portar l'entrevista Però propera i amb molt de respecte a la persona. Res a veure a la imatge més intimidatoria, amb la ceia arrugada i una mica geniut en que apareix a l'Avui. També li vaig poder comentar que un dels seus articles d'aquest estiu, sobre la tendresa, em va agradar especialment.

Si la història acabava aquí ja em sentia satisfeta. A vegades hi ha coincidències o ocasions de la vida que són molt oportunes. Es dóna el cas que aquest curs no faig de mestra tutora sino que la meva dedicació a l'escola consiteix en fer de secretària i coordinar l'equip de mestres dels petits. Una de les tasques que això comporta és dinamitzar tasques i nous projectes ... i a principis de setembre vaig engrescar a un bon grup de mestres a fer un curs de formació sobre els Blogs de Xtec. Alguns d'ells van accedir-hi a fer-ho a base de posar-me pesadeta i d'insistir en les mil meravelles d'això dels blocs. Hores d'ara ja comencen a mostrar símptomes d'estar afectats per aquest virus.  Ara, per una casualitat  que jo no podia imaginar en el moment d'insistir en el tema,  algú expert en materia de comunicació, amb aquest projecte del "microespai" a tv3, "certificava" que no era una dèria o mania meva sinò que era una actitud a promocionar. A l'escola va despertar curiositat aquest interés i valoració positiva vers els Bolgs i les comunicacions a travès d'internet. Això ens animava encara més.

Però és que la història no acabava aquí. El dilluns em truquen dient que m'han escollit i quedem per dimecres al matí.

Aquest cop arriben a casa un grup de set persones, carregats amb càmeres, llums, micros, bosses, cables ... Estic nerviosa i no vull estar-ho. Vull disfrutar de l'ocasió !  Tots plegats ho fan molt fàcil i m'ajuden a trobar-me a gust i espontànea. Impresionen favorablement  amb la seva forma d'actuar precisa i acurada. Cadesqun d'ells fa la seva tasca amb seguretat, busquen el detall, angles de visió diferent, ... treballen molt i a partir de situacions diverses, ... el director es mostra decidit i concret, demana ... porta una idea clara ... la maquilladora m'anima, els tècnics m'ajuden ... el productor (?) fa fotos, mira i escolta de forma respectuosa i tranquilitzadora ... molta estona de feina de molts ... per 2-3 minuts de repotatge final! . En qualsevol cas descobreixo d'aprop unes dedicacions  noves. Fa goig veure com fan la seva feina !

Moltes gràcies a tots! I perdoneu que amb els nervis i l'emoció no recordi els vostres noms.

Un petó a tots!! Ha estat un gust coneixer-vos.

No sé quin dia s'emetrà. M'han dit que ja m'ho diràn.