receptes amb crema de formatge

Un lloc interessant per descobrir o recordar receptes fàcils i ràpides per fer amb crema de formatge www.clubphiladelphia.es

Cuina & Música

una estupenda sorpresa en el mercat de València !

http://www.youtube.com/watch?v=KS-U8FFLQPI

se'm posa la "pell de gallina" només d'imarginar-ho

Calçotada a Cal Jan

cuina + internet = curiositat

Fa uns dies vaig llegir una nota, al dominical de La Vanguardia, amb el títol de "Cocinar con youtube" i la fórmula va funcionar.

En la nota Vicky Vilches fa referencia a Simone Ortega, senyora amb aficions culinaries i autora de llibres de cuina tradicional (1919-2008), per passar a llocs de receptes en vídeo com ara "ver y cocinar" o be "recetas on line". Tot plegat ple de receptes ben explicades. També senyala llocs dedicats als homes a la cuina el cocinero fiel , con2huevos o bé "cocinaparahombres". Aquesta última no li afegeixo el link perquè no em resulta atractiva i el contingut és molt caòtic.

A l'article de La Vanguardia també es parla de Jamie Olivier, cuiner anglès molt present a youtube. Fa temps havia seguit els vídeos per televisió, ara ja no cal la tele ni el sintonitzador de canals ni res d'això. "Internete" i llestos ! "Guai !!", com diria el meu personatge preferit de la sèrie que he seguit aquestes vacances "Dirty Sexy Money". És fantàstica per desconnectar i distreure's.

I ja se sap; una cosa porta a l'altra i ... he anat a parar a madeinkitchen que em resulta familiar d'haver visitat altres cops i em sembla interessant. Per acabar de rematar he passat per canalcocina que és tot un món a explorar. Serà un altre dia, ara toca esmorzar un trosset de mona.

Restaurant Lisboa (Barcelona)

Fa uns dies vam anar a dinar al Restaurant Lisboa.

Em feia il.lusió per dos motius: per recordar l'escapada de finals de setembre amb el Josep a Portugal i també per que hi treballa la Manuela, mare d'un alumne de l'escola que des de que vaarribar ja fa uns anys m'ha anat fent sentir interés per Portugal.

Ens va agradar força. L'ambient és tranquil i la decoració molt acurada, cuidant tots els detalls.

El millor de tot sense dubtar: les postres !!

I tot plegat per un preu prou correcte

La cuina, la fotografia i les històries de relació

Reconec que aquests dies estic enganxada a la sèrie de tv3 de La Riera. La emeten en antena a una hora que jo treballo i per tant la segueixo per internet. Quan la van anunciar em cridar l'atenció pel tema de fons. o sigui el món de la cuina, i vaig veure el primer capítol de presentació. Des del primer moment em va agradar el tipus d'imatges que ofereix, els "planos" i com explica coses només amb les imatges. Descriu situacions i fets, només amb imatges, d'una forma molt atractiva, diferent! La música de fons també ajuda; m'agrada.

Reconec també que aquests dies (i setmanes, ja) necessito trobar excuses per desconnectar del món de la feina i recordar que és just això: feina! I que la feina no ho és tot, ni tant sols el més important. La meva feina, per a mi, és important, sovint apassionant. O potser és que necessito posar passió a allò que faig? o les dues coses? què sé jo! Tant se val. Treballo a l'escola i desprès de 32 anys a la mateixa escola (vaig començar als 18) forma part de la meva vida. Hi ha moments en que aquesta part tendeix a expandir-se, a reclamar més atenció, més dedicació, i cal reconduir-la per tal de que ocupi la part que li correspon sense invadir altres. És el que tenen els vasos comunicants, que necessiten reequilibrar-se constantment.

Així estic, d'embolicada i d'emocionada. I és que tinc el cap en un projecte que em fa il.lusió però que em trasbalsa. Em remou un munt d'emocions que no és fàcil gestionar en un "plis-plas". L'altre dia llegia a Eduard Punset que deia "no hi ha projecte sense emoció". La emoció és bona, vital, però destorba de la rutina. Que hi farem !

També de la rutina d'esplaiar-me cuinant i mantenir al dia els blocs. Fa dies i setmanes que només vaig recollint material per penjar al bloc i no tinc temps de fer-ho. Vaig cansada i el temps que esgarrapo per a mi necessito descansar, tot i que no em resulta fàcil. Tot passarà i temps hi haurà per tornar a la dolça rutina.

Mentrestant intento disfrutar d'aquestes petites estones de distracció seguint les històries de La Riera. Suposo que em passarà com altres sèries de tv que al principi enganxen i desprès volen treure-li tant de suc de la primera idea que fan perdre l'interès. Aquesta s'iniciat com moltes altres i també compta amb un bloc de la sèrie i una tertúlia. Però això ja no m'interessa en tot cas la tertúlia més interessant és la que a vegades sorgeix a taula mentre dinem amb els companys de feina o al "berenar de germanes i nebots amb la iaia Maria" (i que els cunyats tampoc es volen perdre).

La sèrie està ben feta i sobretot ben preparada. Els actors han fet classes de cuina i això ho fa més creïble

Megagalet

Ahir vam anar a passejar pel centre de Barcelona i a la plaça Sant Jaume ens vam trobar aquest "megagalet". Ens van dir que n'hi ha d'altres escampats per Barna.

És una manera simpàtica de fer propaganda de la casa Gallina Blanca alhora que ens recorda el nostre costum del caldo de Nadal amb galets.