Ahir al vespre vaig anar a veure la pel.lícula Julie & Julia. Estava acabada d'estrenar i al llegir la sinopsi més d'un va pensar en mi fent possibles comparances ... una dona que escriu un bloc de cuina ... Total tenia curiositat i, al principi de la pel.lícula, aquesta curiositat anava augmentat en veure que el tema dels blocs tenia un pes específic en la trama.
Es tracta de la vida de dues reals : la cuinera televisiva i escriptora Julia Child i la també cuinera i a més blocaire Julia Powell.
Nora Ephron és la guinosta i directora d'aquest film i també ho és del film "Tienes un email". O sigui que el tema de les comunicacions a través de la Xarxa li van.
Al veure la pel.lícula, em va semblar que Meryl Streep estava"molt sobreactuada" en el seu personatge, la seva interpretació és molt histriònica. Però veien a la Julia Child real me'n he donat compte que era tot un personatge i un tant "barruera" (es llepa els dits a mig cuinar i segueix tant tranquil.la i diu "com que a la cuina ningú et veu" , alaa!) I veient- la gran es fàcil veure que es compleix allò de "genio y figura ..." I veient-la amb un gavinet a la mà entremig de pollastres fa una mica de por.
El blog de la Julia Powell està escrit en anglès, és clar!, i no hi sé entendre res. Una altra estona m'hi entretindre amb el traductor. Però se'm han obert uns ulls com taronges quan hi he descobert un post amb 585 comentaris! Veient-la a la cuina en acció En una entrevista a la Julia Powell real poden veure-la com una dona dels nostres dies ja amb un estilisme més acurat
preparant una recepta de patates amb pebrots. Ben bé que tots som fruit del moment i elloc on ens toca viure.
Últimament, a l'escola, el tema dels blocs està present a les nostres converses. Aquest curs, la majoria de l'equip de mestres estem fent una formació en TAC (Tecnologies aplicades a l'Aprenentatge i el Coneixement) En concret aquestes últimes setmanes tractem els blocs com a eina per l'escola i més d'un mestre ja està fent proves per obrir-ne un , altres rondinen perquè no els hi surt tan fàcil com voldríen ... però intentem ajudar-nos els uns als altres. De moment el bon humor no ens falla. Quan vaig veure de que anava la peli vaig pensar que podia ajudar-nos a continuant interessant-nos per això de "bloggejar" d'una forma distesa.
Però un cop vista, estic d'acord amb la crítica que vaig llegir ahir al diari "Avui" que diu que "la doble història resulta insípida i ni tan sols venir ganes d'entaular-se en un bon restaurant" Jo hi afegiria que amés et fa avorrir la mantega per una bona temporada. Serà un bon recurs per continuar amb la dieta ?
Bé, el cas és que gràcies a la peli i al "Sant Google" he sabut alguna de les curiositats que em porten a veure que abans que nosaltres molts altres ja s'han mogut i han posat passió a això de la cuina i els blocs.
També he descobert un post interessant en un bloc venezolà. I, com que això de "bloggejar" ja ho porta això d'anar d'un lloc a l'altre, he descobert un altre lloc interessant "Decora, decora" L'anoto per una altra estona.
Un cop més, i de sorpresa, hem fet una mica de cultura culinaria, gastronòmica, de la història de les dones, ... un "poti-poti" !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada