Avui ha estat un article del Màrius Carol de la seva secció "Petits plaers" al dominical "Plaers d'Avui" i titolat "Els ous ferrats, que fascinaven Dalí a la tela i les estovalles".
El començament em sedueix: " ... Un parells d'ous ferrats, amb l'orla de la clara una mica torrada i amb el rovell protegit per una pel.lícula que permet entreveure els seu delicat interior, i un bon pa de pagès fet al forn de llenya ... " mmm! només de pensar-hi se'm fa la boca aigua!
Més endavant fa referència al gust d'en Salvador Dalí pels ous ferrats i explica que Dalí va escriure que la seva primera vocació, a l'edat de sis anys, "va ser la de cuinera, abans i tot que la de ser Napoleó". Imaginar-se a Dalí a la cuina en plena feina és un bon exercici on hi juguen tots els sentits.
També fa referència al meu admirat llibre de Miquel Martí i Pol "Bon profit!" i en concret el seu poema als ous ferrats:
"Quan escouen, quins esclats
els ous ferrats,
fins i tot si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits,
ben presentats, els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes,
fins i tot els desganats".
I és clar, això ja m'acaba de rematar! M'agraden molts dels seus poemes. Em proposo fer-ne una nota al blog i busco una foto d'uns ous ferrats. No en tinc cap! Busco al Flickr i trobo aquesta tant xula, de acibecheria. I quan consulto "algunos derechos reservados" veig que em deixa fer-la servir, si reconec la procedència. Aquesta foto és d'ella.
Faig el tafaner pel seu blog i m'hi entretinc una estona. És molt interessant! L'afeigeixo a la meva llista i també recordo un altres blog que a vegades m'agrada visitar:webos-fritos. També l'afeigeixo a la llista!
Ho reconec: ara tinc poc temps per això del blog i la cuina i llegeixo més que no escric. A més, veien el nivell ...
2 comentaris:
veient aquests il·lustres amants dels ous ferrats, em fa menys vergonya confessar que m'apassionen, encara que no en faig sovint. a mi m'agraden com els de la foto, amb el rovell ben cru, sense que li hagi tocat ni una gota d'oli, i la clara ben feta.
bonic post sobre una menja a vegades tan poc valorada.
Hola Anna!
Avui t'he vist al 33 i de seguida he pensat en deixar-te un comentari. Quin mon aquest dels blogs! No et conec de res però resulta que tenim tan en comú :D.
Jo també tinc un blog de cuina de receptes d'aquí escrites per els d'allà... es a dir... en anglés! En fi, que m'ha fet gràcia de veure't a la TV i explicant com veus tu el món de la cuina i els blogs.
Per molts anys! Vaig a fer una mica més el tafaner i et convido a que facis el mateix pel meu.
Els ous farrats sempre son un plat guanyador ;D. Bon profit i fins un altre.
Publica un comentari a l'entrada