Petons amb gust

Quiche de carbassó i xampinyons

2012-01-15T10:33:00.000+01:00

Avui la Neus ha preparat aquesta quiche de carbassó i xampinyons.

Tot i que és la primera vegada que la prepara li ha sortit molt bona.

Diu que la propera vegada la deixarà una mica més al forn.

L´ha feta amb un motlle de silicona. L'Albert opina que potser això és la causa que li hagi quedat una mica "humida". Ell proposa fer-la en un motlle metàl.lic o bé utilitzant paper de cuina pel forn .

De moment aquesta ens l'hem menjada molt a gust.

Em queda pendent demanar-li la recepta que ha utilitzat

Com tancar una bossa de patates

2011-12-28T09:48:00.001+01:00

El meu oncle, jubilat i amb molt de temps per "passejar" per internet, m'ha enviat aquest truc per tancar una bossa de patates freigides sense necessitar cap estri ni clip ni pinça. És curiós i pot ser pràctic.

Hi ha qui se les inventa totes !

Elaboració canelons

2011-12-27T10:01:00.001+01:00

Aquest any, per Sant Esteve, he tornat a fer canelons. Com mana la tradició. Em feia una mica de mandra però un cop començada la feina aviat em vaig animar i el resultat va compensar l'esforç.

Per fer el farcit , el dia abans, vaig rostir les carns (pollastre, badella i porc) amb una mica d'oli, un parell d'alls, una fulla de llaurer i un raig de vi. Després, un cop picades les carns junt amb ou dur per amorosir la pasta, les vaig afegir a un sofregit de ceba picada molt fineta i una mica de bexamel espesa per lligar-ho tot.

Recordo que la meva mare utilitzava un drap de fil per estendre les places de pasta un cop bullides. Jo les estenc sobre paper absorbent de cuina. La funcionalitat és la mateixa però no cal rentar i planxar.

Un cop cargolats els canelons cal anar-los col.locant a la safata pel forn, previament untada amb una mica de mantega. Si es posen de manera que el doblec quedi a la part de dalt es mantenen sencers a l'hora de servir.

Per sobre bexamel i formatge ratllat i al forn a gratinar.

llonganisa de Cal Sendra

2011-12-08T17:24:00.004+01:00

Han vingut a dinar a casa uns amics de Vic i ens han portat una llonganisa de Cal sendra. Boníssima !

pasta de croquetes

2011-10-16T21:04:00.004+02:00

A la nevera teníem un parell de galtes de porc rostides que van sobrar del dinar i , com que no ens venia de gust repetir menú , vaig decidir convertir-les en croquetes.

Primer vaig preparar una beixamel espessa i vaig afeixir-hi la carn de les galtes trinxada amb les verdures del rostit ( ceba, pastanaga, poma, ... ) i vaig anar remenant mentres la pasta anava fent-se més espessa. El punt és quan la pasta es desenganxa de la paella al remenar amb la cullera.

Es deixa refredar la pasta i s'embolica amb film transparent formant un "xurro" o botifarra i es guarda a la nevera unes hores. Es talla a porcions i s'arrebossen amb ou i farina. Potser farina blanca o "farina de galeta" (pa ratllat)

Van sortir bones. El mérit va quedar repartit per jo vaig fer la pasta i el meu fill va enacrregar-se d'arrebossar-les.

Pastissets de Betlem

2011-10-16T20:57:00.002+02:00

Aquest és un dels pastissets que la meva germana va portar de la seva estada a Lisboa, per motius de feina, fa uns dies. Va ser un vist i no vist, tant el viatge com els pastissets.

Són boníssims!

He llegit al diari que la botiga Casa Portuguesa el carrer Verdi, 58 de Barcelona ja cumpleix 5 anys des de que va obrir. O sigui que, quan el caprici de menjar pastissets de Betlem és molt fort, no cal viatjar a Lisboa.

conte de cuina

2011-08-22T19:12:00.003+02:00

Avui he descobert aquest conte de la sèrie de tv3 "Una mà de contes". És una delícia, com tots els que he vist d'aquesta sèrie. Aquest és de l'Eulàlia Fargas i amb ingredients de cuina explica una història senzilla i bonica on un petó és un element important. Podríem dir que es tracta d'un petó amb gust.

L'he descobert en el lloc cuinapernens.com on es mostra l'oferta dels tallers de cuina que organitza el mercat de La Boqueria i dirigeix l'Eulàlia Fargas.

Restaurant Llevataps de Girona

2011-06-25T22:14:00.005+02:00

Fa uns mesos i després d'una intensa remodelació del local, es va obrir un nou local a Girona molt seductor i interessant.

segons expliquen al seu web "compta amb d'un equip jove i entusiasta amb ganes de servir un menjar de qualitat i una atenció acurada". Del tot recomenable.

Plaça de l'oli,1 Girona

All i oli amb música

2011-06-23T20:02:00.004+02:00

A l'estiu una bona barbacoa amb verduretes, carn a la brasa i una mica d'all i oli, ... a la fresqueta i bona companyia ...

Per lligar l'all i oli res millor que aquesta cançó que tant agrada als nens i nenes de l'escola. És animosa, contagiosa, .... "estupenda!"

També podem escollir aquesta altre versió, hi ha ocasions per tot

i amb qualsevol de les dos opcions la mandra va fora i arriba la festa

En tot cas perfecte per donar la benviguda a l'estiu i preparar -se per les vacances.

Cuina & Música

2010-06-20T09:15:00.002+02:00

una estupenda sorpresa en el mercat de València !

http://www.youtube.com/watch?v=KS-U8FFLQPI

se'm posa la "pell de gallina" només d'imarginar-ho

Calçotada a Cal Jan

2010-04-12T22:51:00.000+02:00

cuina + internet = curiositat

2010-04-05T08:18:00.010+02:00

Fa uns dies vaig llegir una nota, al dominical de La Vanguardia, amb el títol de "Cocinar con youtube" i la fórmula va funcionar.

En la nota Vicky Vilches fa referencia a Simone Ortega, senyora amb aficions culinaries i autora de llibres de cuina tradicional (1919-2008), per passar a llocs de receptes en vídeo com ara "ver y cocinar" o be "recetas on line". Tot plegat ple de receptes ben explicades. També senyala llocs dedicats als homes a la cuina el cocinero fiel , con2huevos o bé "cocinaparahombres". Aquesta última no li afegeixo el link perquè no em resulta atractiva i el contingut és molt caòtic.

A l'article de La Vanguardia també es parla de Jamie Olivier, cuiner anglès molt present a youtube. Fa temps havia seguit els vídeos per televisió, ara ja no cal la tele ni el sintonitzador de canals ni res d'això. "Internete" i llestos ! "Guai !!", com diria el meu personatge preferit de la sèrie que he seguit aquestes vacances "Dirty Sexy Money". És fantàstica per desconnectar i distreure's.

I ja se sap; una cosa porta a l'altra i ... he anat a parar a madeinkitchen que em resulta familiar d'haver visitat altres cops i em sembla interessant. Per acabar de rematar he passat per canalcocina que és tot un món a explorar. Serà un altre dia, ara toca esmorzar un trosset de mona.

Restaurant Lisboa (Barcelona)

2010-03-13T08:29:00.006+01:00

Fa uns dies vam anar a dinar al Restaurant Lisboa.

Em feia il.lusió per dos motius: per recordar l'escapada de finals de setembre amb el Josep a Portugal i també per que hi treballa la Manuela, mare d'un alumne de l'escola que des de que vaarribar ja fa uns anys m'ha anat fent sentir interés per Portugal.

Ens va agradar força. L'ambient és tranquil i la decoració molt acurada, cuidant tots els detalls.

El millor de tot sense dubtar: les postres !!

I tot plegat per un preu prou correcte

La cuina, la fotografia i les històries de relació

2010-02-21T09:50:00.006+01:00

Reconec que aquests dies estic enganxada a la sèrie de tv3 de La Riera. La emeten en antena a una hora que jo treballo i per tant la segueixo per internet. Quan la van anunciar em cridar l'atenció pel tema de fons. o sigui el món de la cuina, i vaig veure el primer capítol de presentació. Des del primer moment em va agradar el tipus d'imatges que ofereix, els "planos" i com explica coses només amb les imatges. Descriu situacions i fets, només amb imatges, d'una forma molt atractiva, diferent! La música de fons també ajuda; m'agrada.

Reconec també que aquests dies (i setmanes, ja) necessito trobar excuses per desconnectar del món de la feina i recordar que és just això: feina! I que la feina no ho és tot, ni tant sols el més important. La meva feina, per a mi, és important, sovint apassionant. O potser és que necessito posar passió a allò que faig? o les dues coses? què sé jo! Tant se val. Treballo a l'escola i desprès de 32 anys a la mateixa escola (vaig començar als 18) forma part de la meva vida. Hi ha moments en que aquesta part tendeix a expandir-se, a reclamar més atenció, més dedicació, i cal reconduir-la per tal de que ocupi la part que li correspon sense invadir altres. És el que tenen els vasos comunicants, que necessiten reequilibrar-se constantment.

Així estic, d'embolicada i d'emocionada. I és que tinc el cap en un projecte que em fa il.lusió però que em trasbalsa. Em remou un munt d'emocions que no és fàcil gestionar en un "plis-plas". L'altre dia llegia a Eduard Punset que deia "no hi ha projecte sense emoció". La emoció és bona, vital, però destorba de la rutina. Que hi farem !

També de la rutina d'esplaiar-me cuinant i mantenir al dia els blocs. Fa dies i setmanes que només vaig recollint material per penjar al bloc i no tinc temps de fer-ho. Vaig cansada i el temps que esgarrapo per a mi necessito descansar, tot i que no em resulta fàcil. Tot passarà i temps hi haurà per tornar a la dolça rutina.

Mentrestant intento disfrutar d'aquestes petites estones de distracció seguint les històries de La Riera. Suposo que em passarà com altres sèries de tv que al principi enganxen i desprès volen treure-li tant de suc de la primera idea que fan perdre l'interès. Aquesta s'iniciat com moltes altres i també compta amb un bloc de la sèrie i una tertúlia. Però això ja no m'interessa en tot cas la tertúlia més interessant és la que a vegades sorgeix a taula mentre dinem amb els companys de feina o al "berenar de germanes i nebots amb la iaia Maria" (i que els cunyats tampoc es volen perdre).

La sèrie està ben feta i sobretot ben preparada. Els actors han fet classes de cuina i això ho fa més creïble

Megagalet

2010-01-04T10:31:00.001+01:00

Ahir vam anar a passejar pel centre de Barcelona i a la plaça Sant Jaume ens vam trobar aquest "megagalet". Ens van dir que n'hi ha d'altres escampats per Barna.

És una manera simpàtica de fer propaganda de la casa Gallina Blanca alhora que ens recorda el nostre costum del caldo de Nadal amb galets.

MegaCroissant

2009-12-12T22:36:00.005+01:00

Aquesta tarda. a casa, un berenar especial. Els tres de casa. Sense ser cap ocasió especial i sense convidats especials. És dissabte i fa un dia gris i diuen que ve molt de fred (?). Aquest matí he anat al mercat i, al comprar el pa a la parada del Massana, m'he trobat, per sorpresa, aquest MegaCroissant com els que fan a Castellar de Nug.

Un any a finals de setembre vam fer una escapada de cap de setmana a la Pobla de Segur amb l'excusa de veure la Fira del bolet i abans de tornar, el diumenge vam anar a dinar a Castellar de Nug. Vam descobrir un forn que fan uns croissants així de grans. Com que abans de tornar a casa havíen d'anar a felicitar al Marc, el meu nebot gran, pel seu aniversari vam decidir que seria una bona broma portar-li un croissant d'aquests tan grans ja que ell, en els berenars a casa la iaia Maria sovint pregunta "hi ha croissantets petits?" . Li encanten !

Ara hem descobert que no cal anar tan lluny per tastar-los així de bons. Només a dos carrers de casa ... i també en fan farcits de xocolata! Boníssim !! ... calories ? Masses per voler-les comptar. Sobretot si tenim en compte que ens el hem menjat amb xocolata negra a la taronja. Mmmm ... un dels petits plaers que donen color a un dia gris d'hivern.

Truita de bacallà

2009-11-16T07:35:00.002+01:00

Una altra prova amb el bacallà esqueixat. No ho havia provat mai però és resultona.

Primer hem passat el bacallà per la paella i desprès l'hem afegit al parell d'ous batuts i tot junt a la paella. Cop de calor en un primer moment però després foc suau perquè es faci per dins. Bona, bona,

Amanida de bacallà esqueixat

2009-11-16T07:22:00.003+01:00

Abans d'anar a Lisboa ja m'agradava el bacallà. Els portuguesos en fan un dels ingredients més recorreguts en els seus menús i el preparen de moltes formes diferents. Aquest cap de setmana recordant una de les últimes escapades hem preparat aquesta amanida senzilla però que ve de gust.

Julia Child i Julia Powell

2009-11-08T08:41:00.009+01:00

Ahir al vespre vaig anar a veure la pel.lícula Julie & Julia. Estava acabada d'estrenar i al llegir la sinopsi més d'un va pensar en mi fent possibles comparances ... una dona que escriu un bloc de cuina ... Total tenia curiositat i, al principi de la pel.lícula, aquesta curiositat anava augmentat en veure que el tema dels blocs tenia un pes específic en la trama.

Es tracta de la vida de dues reals : la cuinera televisiva i escriptora Julia Child i la també cuinera i a més blocaire Julia Powell.

Nora Ephron és la guinosta i directora d'aquest film i també ho és del film "Tienes un email". O sigui que el tema de les comunicacions a través de la Xarxa li van.

Al veure la pel.lícula, em va semblar que Meryl Streep estava"molt sobreactuada" en el seu personatge, la seva interpretació és molt histriònica. Però veien a la Julia Child real me'n he donat compte que era tot un personatge i un tant "barruera" (es llepa els dits a mig cuinar i segueix tant tranquil.la i diu "com que a la cuina ningú et veu" , alaa!) I veient- la gran es fàcil veure que es compleix allò de "genio y figura ..." I veient-la amb un gavinet a la mà entremig de pollastres fa una mica de por.

El blog de la Julia Powell està escrit en anglès, és clar!, i no hi sé entendre res. Una altra estona m'hi entretindre amb el traductor. Però se'm han obert uns ulls com taronges quan hi he descobert un post amb 585 comentaris! Veient-la a la cuina en acció En una entrevista a la Julia Powell real poden veure-la com una dona dels nostres dies ja amb un estilisme més acurat

preparant una recepta de patates amb pebrots. Ben bé que tots som fruit del moment i elloc on ens toca viure.

Últimament, a l'escola, el tema dels blocs està present a les nostres converses. Aquest curs, la majoria de l'equip de mestres estem fent una formació en TAC (Tecnologies aplicades a l'Aprenentatge i el Coneixement) En concret aquestes últimes setmanes tractem els blocs com a eina per l'escola i més d'un mestre ja està fent proves per obrir-ne un , altres rondinen perquè no els hi surt tan fàcil com voldríen ... però intentem ajudar-nos els uns als altres. De moment el bon humor no ens falla. Quan vaig veure de que anava la peli vaig pensar que podia ajudar-nos a continuant interessant-nos per això de "bloggejar" d'una forma distesa.

Però un cop vista, estic d'acord amb la crítica que vaig llegir ahir al diari "Avui" que diu que "la doble història resulta insípida i ni tan sols venir ganes d'entaular-se en un bon restaurant" Jo hi afegiria que amés et fa avorrir la mantega per una bona temporada. Serà un bon recurs per continuar amb la dieta ?

Bé, el cas és que gràcies a la peli i al "Sant Google" he sabut alguna de les curiositats que em porten a veure que abans que nosaltres molts altres ja s'han mogut i han posat passió a això de la cuina i els blocs.

També he descobert un post interessant en un bloc venezolà. I, com que això de "bloggejar" ja ho porta això d'anar d'un lloc a l'altre, he descobert un altre lloc interessant "Decora, decora" L'anoto per una altra estona.

Un cop més, i de sorpresa, hem fet una mica de cultura culinaria, gastronòmica, de la història de les dones, ... un "poti-poti" !

Sopar Bassones a "El clau"

2009-11-07T08:07:00.013+01:00

Si, si ... sopar de Bassones ! Amb majúscula i amb "a" perque no té res a veure amb les famoses tres bessones, sino que em refereixo a les tres germanes Bassons: la Sílvia (la petita), la Marta (la mitjana) i jo mateixa (que sóc la gran).

Repetim perquè el primer cop ens va agradar l'experiència. Això de reservar una estoneta tranquil.la per nosaltres tres, sense interferències de fills ni parelles ni feina i tampoc res en concret a resoldre. Només posar-nos al dia de "les nostres coses" siguin preocupacions o qüestions trivials i frívoles. El dia a dia sovint ens atrapa amb les nostres obligacions i aficions i ens passen els dies i les setmanes que no ens adonem i, tot i vivint totes en el mateix barri, sino ens ho marquem poden passar setmanes sense saber una de l'altra.

Va bé de tant en tant assaborir aquestes estones i el que ens va "estupendu" és tenir "El Clau" tan aprop. Ni problemes d'aparcar el cotxe ni presses per poder arribar a l'hora ... ni res de res ... una trucadeta i ... llestes!

Tot i així el lloc bé es valdria un petit esforç per arribar-hi. En altres ocasions ja m'he declarat "fan" d'aquest restaurant però em reafirmo. A més de totes les qualitats que ja li he destacat en altres moments de bon ambient, bona cuina, bon tracte, ... el que també els admiro és la seva capacitat de mantenir la qualitat en temps difícils i la creativitat per adaptar-se a oferir noves fórmules que responguin a la demanda del moment sense perdre la voluntat de fer-ho bé i amb gust.

La seva última oferta és "La nit dels sabors". Consisteix una carta amb mitges racions i platets ben pensats per fer moltes combinacins i satisfer així un ventall molt ampli de gustos. Hi ha platets de caprici, de "pica-pica", més sofisticats, de carn de peix, més frescos i més "contundents", ... de tot una mica fins i tot mitges raccions de plats propis d'una carta convencional. També afegeixen una oferta de recomenacions que, va variant segons el dia, en la linia propiament de cuina de mercat.

Aquest "invent" o novetat permet fer un sopar més informal i reduir el preu final del sopar. En un moment de crisi econòmica en que és díficil d'afrontar les despeses cada cop més nombroses i desproporcionades amb els sous, en general, cada cop més precaris, solucions d'aquest tipus beneficien a tots: als clients perque ens permet mantenir una certa periodicitat per disfrutar de bona cuina i als restauradors mantenir una certa regularitat de clients. Aquesta fórmula requereix enginy i esforç. Aixó els de "El Clau" ho saben i ho saben fer bé.

Les tres Bassones vam disfrutar força amb "La Nit dels sabors". A pesar de que vam caure en la tentació de voler tastar moltes coses alhora "picotejant" d'aquí i d'allà. Era divendres, les tres havíem tingut una setmana "canyadeta" de feina i tot d'una amb les famílies col.locades i la feina aparcada ens vam entaular amb gana ... de menjar i de xerrar! La qual cosa va fer que mengés de forma distreta ... però és que els platets passen sols. Aixó, com a cuinera aficionada, em sap una mica de greu de caure-hi perquè sé de sobres que cada mos, d'aquets que "passa sol", és una bona estona de feina laboriosa i amb "art i carinyo". I amb un "plis-plas", com diuen els nens "ja no hi és!"

Sigui com sigui van disfrutar de tot el que ens van portar a taula i encara ens van quedar ganes de tastar (un altre dia , es clar) el que quedava a la carta.

Alguns dels platets que vam tastar :

Porcions de formatge Camembert amb confitura de tomàquet

Amanida de tomàquet raf i formatge de Bufala amb orenga

Calamarcets amb ceba confitada

Llàstima que les fotografies no em van sortir gaire bé, no vaig voler fer fer servir el flash i hi havia poca llum... però en tot cas cap foto podria recollir la oloreta dels calamars ni el gust del formatge fonent-se amb la confitura de tomàquet.

També vam tastar "Ous estrellats", "Croquetes de carn d'olla", Tataki de tunyina (deliciós !)

Pel meu gust els ous portaven un xic massa d'oli, però és una qüestió personal perquè amb l'oli cuinat sóc una mica maniosa. En canvi les croquetes i el Tataki estaven "estupendus". De tots però si hagués de triar-ne un com el plat estrella de la nit per a mi seria aquest :

Carpaccio de tunyina,

amb una salseta semblant al pesto i amb una mica de sal Maldon que li acabava de donar un toc boníssim !!

L'Ester, la mestressa. ens va ajudar a trobar la mida de la quantitat a demanar Però tot i així, com que vam ser una mica golafres amb el Carpaccio, no ens vam veure amb cor de demanar postres i ens vam conformar amb un cafè. (I demà a continuar amb la dieta que això només és un parentesi) Tot plegat ens va costar 51 euros i pico, per tres senyores. Un preu molt correcte.

Una altra novetat a destacar és la incorporació a la carta de vins de la opció d'una copa d'alguns dels vins en lloc d'una ampolla sencera. Això és d'agraïr ja que el el nostre cas la Marta no pren mai vi ni cava i la Sílvia i jo disfrutem acompanyant plats com aquest amb una mica de vi però amb una copa en tenim prou. Quan estas obligat a optar per una ampolla sencera encara que t'ofereix l'oportunitat d'emportar-te-la, no és el mateix perquè, amb el canvi de temperatura i tot plegat l'endemà no resulta igual, ha perdut. Aquesta opció de demanar una copa ja la vam descobrir fa uns anys a Bilbao, on és molt usual trobar-te amb una llarga carta de copes de vi per acompanyar els "montaditos" i les tapas. Umm ! ja m'agradaria tornar anar de tapas per Bilbao o al restaurant Víctor Montes.

A Bilbao no sé quan hi tornaré, però a "El clau" espero que sigui aviat. I el recomano perquè es mereixen omplir cada nit. Tot i que, egoïstament, molt egoïstament, com més tanquil i una mica de musiqueta suau, millor !! Però ... com diu saviament la Khushi, als seus set anys, "s'ha de compartir!"

A la sala del costat hi havíen unes trenta dones, castelleres i molt animades elles que tenien ben enfeinats al Cap de sala i al cuiner (em sap greu però no sé els seus noms). Tots fent la seva "pinya" ! I que segueixi així !!

Tortada de Tona

2009-10-04T19:44:00.007+02:00

Tinc moltes fotos endarrerides.

Una d'elles és la que ens serveix de record de les tortades de Tona. No qualsevol tortada, no. Les millors que he provat, les de Can Cors. No cal que els hi posin data de caducitat perquè a casa no duren més d'un dia. Són tendres i suaus, es desfan a la boca.

Gaspatxo de xocolata

2009-10-04T16:26:00.005+02:00

Avui he hagut de fer una transferència i m'he trobat una sorpresa. No, la sorpresa no és que La Caixa et cobri comissió per tot i tot. No. La sorpresa no és que et facin creure que pensen molt i molt en el teu bé i que fins i tot t'ofereixen uns fantàstics motlles de silicona, estupendíssims i exclussius, només per uns quants mils punts. Que jo penso: això és una entitat bancària o són els punts del Capitol de quan jo era petita i que la mare enganxava en una cartolina verda i quan en tenia unes quantes les anava a canviar per una carmanyola o qualsevol altre estri de cuina de l'época (calia anar a Barcelona, als Magatzems Capitol i que estàven a la cantonada de Plaça Universitat i carrer Pelai). Tampoc és aquesta la sorpresa! Això passava als anys seixanta i ara els temps han canviat ! Ara La Caixa t'ofereix motlles de silicona ultra moderna i fins i tot bandoleres fashion de la Kitty i els punts no cal enganxar-los amb saliva a la cartolina; nooo, on vas a parar !! Ara per "internete" i ja està !

És fàcil endevinar que em tenen una mica cansada dels de La Caixa i qualsevol altra entitat de les que miren pel nostre bé i que ens ofereixen uns "productes de qualitat", com diuen ells, i ,és clar, ens els han de cobrar. Jo me'n he cansat de pagar per tot, de trobar-me amb horaris incompatibles per fer consultes personalitzades i d'haver de donar les gràcies per tot, amb càrrec al meu compte. N'hi ha d'altres, l'oferta és gran, i es pot triar !

Això si, els hi reconec que la seva web és atractiva i sorprenent fins hi tot pots trobar-hi "postres diferents per sorprendre a les teves visites" i altres receptes en una secció de títol "Endulza el otoño.Cocina tu mismo".

Les coses com siguin. La recepta no està mal, per això l'apunto. No la provaré aviat, però no serà per falta de ganes. Continuo de dieta i només me la salto si s'ho val molt i molt. Però només de llegir-la ja faig salivera.

Gaspatxo de xocolata amb fruits secs

Ingredients per a 4 persones

1 pot de crema de cacau
1 got de crema de llet
1 got de llet
80 g de sucre
2 beines de canyella
1 estrella de badiana (anís estrellat)
Fruits secs variats
Fruita confitada

Bull la llet, la crema de llet, el sucre, la canyella i l'anís i deixa-ho reposar una nit.

Al dia següent, escalfa-ho i incorpora la crema de xocolata, removent fins que assoleixi una textura llisa.

Serveix en tasses o bols acompanyat de petites safatetes de fruits secs i fruita confitada.

Temps de preparació: 15 minuts.

Hotel Aloha de Tona

2009-09-23T23:37:00.016+02:00

Aquest estiu vam estar uns dies descansant al hotel Aloha a Tona.

S'hi està molt bé. Es tracta d'un hotel petit i tracte familiar però còmode i tranquil. Les instal.lacions i els espais són correctes.Hi ha raconets cofortables per llegir, veure la tele, fer petar la xerrada, ...

La cuina és elaborada amb cura i el servei de taula molt atent.

Un exemple ,aquest strudel de poma A cada àpat una varietat de postres que al final passen factura al pujar a la bàscula. I així estic ara, amb puré de verdures i iogurt de postres.

El millor de tot, la piscina! Sense nens, petita i tranquil.la, amb zona d'ombra i de sol. Però això ja són records de l'estiu.

Puré de verdures

2009-09-15T19:32:00.004+02:00

M'encanta el puré de verdures! Faci dieta o no. Sigui de verdures verdes, blanques o carbasses.
De carbassó, de porros, de carbassa, de pastanaga, ... junt o per separat.
M'hi vaig aficionar quan vaig deixar de fumar, fa setze anys. Havia fumat des dels setze anys i fins els trenta-quatre, amb el parentèsi just de l'embaràs i la lactància. Quan ja anava per superar el paquet diari, de Malboro, em vaig plantar. No tornaré a encendre cap cigarret més perque em va costar massa de deixar, però un cop aconseguit ... és una lliberació ! Tot i que confeso, amb veu fluixeta, que recordo aquell plaer amb anyorança. A més fa passar la gana.
Aquella época per no guanyar pes, com els hi passa a molts exfumadors, vaig fer dieta. Dinava cada dia a l'escola i una de les cuineres, la Manolita, que a més d'una mestra ens feia de mama en horari escolar, em preparava molts dies un puré boníííísssim. D'ella el vaig aprendre a fer com el faig sempre. I com l'ha aprés a fer el meu fill. Ara tots dos "competim" a veure a qui li surt més bó. En canvi el Josep és carnívor i les verdures ... diu que són massa verdes.
Primer tallem una mica de ceba i la posem a l'olla o cassola fonda am una mica d'oli i a foc suau, tallem el porro a rodantxetes finetes i li afegim. Després fem el mateix amb carbassó, carbassa, ...
A casa tant ens agrada fer-lo d'una sola verdura perque predomini clarament un gust, com fer una barreja amb el que trobem a la nevera. Foc suau que les verdures "se vayan pochando" com diria el Carlos Arguiñano i quan comencen a estar tovetes, afegir una mica de sal i cobrir generosament d'aigua. deixar bullir un mica i triturar bé. El color variarà segons les verdures escollides.
Queda un plat digne d'una princesa com la del conte de "La princesa del pèsol"

Em sap greu no poder anotar el nom de l'autor d'aquesta il.lustració. Fa temps que la tinc en el meu ordinador i no recordo com hi va anar a parar. M'agrada.

Fideus de la Trini

2009-09-13T18:38:00.007+02:00

Fa dies que no passava una estona amb això dels blogs de cuina i me'n adono de que m'he endarrerit una mica de les novetats dels altres blogs que visito sovint. També recordo que tinc unes quantes fotos que vaig fer amb l'intenció de penjar-les al blog i encara estan esperant el seu moment.

Aquesta tarda és una tarda una mica "rara". Ha plogut un bon xàfec i desprès ha sortit el sol brillant i ha quedat una tarda preciosa. L'home del temps diu que tota la setmana amb xàfecs, tronades i pluja.

Demà comença el curs amb nens a l'escola i només de pensar que a les 9h. del matí estigui plovent, ... quina mandra! El primer dia d'escola habitualment, a l'entrar al matí , els nens estan esberants, euforics, desorientats, contents, anyorats, ... i els pares i mares nerviosos, ansiosos ... Quan plou, qualsevol dia del curs, en el moment que coincideixen pares i nens a l'escola sempre és estressant. O sigui que la suma de les dos circumstàncies és el que em fa més mandra.

Pensant en tot plegat i com per berenar amb un té amb aroma de taronja jo ja vaig servida per avui, se'm ha acudit posar-me a fer un pa de pessic pels nebots Per esmorzar demà i per que sortin de casa seva preparats per agafar l'autocar de l'escola, entomar el trànsit complicat de bon dematí, la pluja, la nova mestra i el que faci falta ! Tinc quatre nebots en total, dos i dos. Així és que em poso a fer dos "coques" amb pinyons, que li encanten a la Mireia. Segur que la Laia, el Pol i el Marc també s'apuntaran ràpid.

Mentres estic pendent del forn, vaig de blog en blog i descobreixo uns fideus rossejats de "Cuinar és generós", molt ben explicats com

totes les entrades del Manel, que em fan pensar en els que ens va preparar la

Trini, a finals de juliol. Molt bons! Ben bé que cada cuiner, ... com podriem dir allò

de "cada maestrillo, su librillo" però amb termes de cuina?

"Tetilla" gallega

2009-09-13T16:29:00.006+02:00

Aquest formatge que en diuen "tetilla gallega" forma part dels records d'aquest estiu.

Ens el va portar la Neus quan va tornar de les seves vacances a Galícia. Boníííííssssssim ! Estava molt al punt. Li vam fer els honors com calia i ara ja és un bon record.

Gràcies Neus & family !

En aquesta web del queixo expliquen amb tot detall les seves característiques i propietats. També ofereixen receptes

Més madalenes de l'Albert

2009-09-13T16:09:00.005+02:00

Aquestes madalenes, són les que més m'agraden. També les petitones de la pastisseria Robles de Cornellà i les de iogurt del forn L'Espiga de Vic (carrer dels Argenters).

Me'n menjaria ... una darrera l'altra ... un munt ! Però no. La meva metgessa no s'ha conformat amb dir-me que haig de menjar menys sino que diu que tinc que evitar el sucre, les galetes, les làctics (llet, formatge, mantega, iogurt, ...), el cafè, ... ... de la xocolata negra no n'ha parlat ... i de moment no li preguntaré ...

Les madalenes de l'Albert no les ha tastat, si ho hagués fet les receptaria per trobar-se divinament... al menys mentres es desfan a la boca i s' assaboreixen. Es deuen poder fer amb fructosa i fins i tot amb farina integral.

De moment aquestes són fetes amb la nostra recepta de sempre i amb la bona mà per batre i remenar del Bertus. I amb trossets de xocolata negre. Mmmm!

un caprici

2009-09-11T18:04:00.004+02:00

Està clar que sorpreses en pots trobar a qualsevol lloc i quan menys te les esperes.

Ahir a la tarda, quan vaig tornar a casa amb les instruccions precises i contundents de la meva metgessa de dormir més i menjar menys, el meu fill Albert em va sorprendre amb aquest caprici

Ara m'arrepenteixo de no haver fet la foto amb algun objecte que servís de referència de la mida, però ja és massa tard. Ja no en queda ni un. Són uns "bolets" que recorden els moixernons però que tenen el "cap" de xocolata blanca i el "cos"de galeta i de la mida d'un moixernó més o menys.

Resulta que a prop d'on treballa l'Albert hi ha un Mercadona, on a vegades hi va per comprar-se fruita o tés, per l'hora d'esmorzar a la feina, i mirant, mirant ... va trobar els primers bolets de la tardor!

Aquests són capricis d'un dia qualsevol. Per ocasions especials, per a mi, un dels millors llocs on trobar-ne és al "Brunni" del carrer Estret de Vic. A Vic mateix, però al carrer d'en Verdaguer, hi ha La Lionesa, on també es poden trobar tota mena de bombons molt bons i ben presentats.

Quan no puc anar a Vic, em conformo amb Sampaka, per exemple.

Ous ferrats

2009-08-29T11:12:00.010+02:00

Tot ha començat aquest matí "fent neteja" de la pila de diaris de la setmana.Llegeixo l' "Avui" cada dia, però no sencer, a esgarrapades. I casi sempre, després d'un primer cop d'ull a la portada el primer que llegeixo és els articles de la contraportada i després vaig fullejant fins que arribo amb el tren al meu destí o a casa s'em acaba el temps de mandrejar. Al final de la setmana toca llençar per fer lloc als nous i casi sempre cai en la tentació de repassar i/o repescar alguna cosa interessant.

Avui ha estat un article del Màrius Carol de la seva secció "Petits plaers" al dominical "Plaers d'Avui" i titolat "Els ous ferrats, que fascinaven Dalí a la tela i les estovalles".

El començament em sedueix: " ... Un parells d'ous ferrats, amb l'orla de la clara una mica torrada i amb el rovell protegit per una pel.lícula que permet entreveure els seu delicat interior, i un bon pa de pagès fet al forn de llenya ... " mmm! només de pensar-hi se'm fa la boca aigua!

Més endavant fa referència al gust d'en Salvador Dalí pels ous ferrats i explica que Dalí va escriure que la seva primera vocació, a l'edat de sis anys, "va ser la de cuinera, abans i tot que la de ser Napoleó". Imaginar-se a Dalí a la cuina en plena feina és un bon exercici on hi juguen tots els sentits.

També fa referència al meu admirat llibre de Miquel Martí i Pol "Bon profit!" i en concret el seu poema als ous ferrats:

"Quan escouen, quins esclats

els ous ferrats,

fins i tot si no es vigila,

poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits,

ben presentats, els ous ferrats,

se'ls mengen sense ganyotes,

fins i tot els desganats".

I és clar, això ja m'acaba de rematar! M'agraden molts dels seus poemes. Em proposo fer-ne una nota al blog i busco una foto d'uns ous ferrats. No en tinc cap! Busco al Flickr i trobo aquesta tant xula, de acibecheria. I quan consulto "algunos derechos reservados" veig que em deixa fer-la servir, si reconec la procedència. Aquesta foto és d'ella.

Faig el tafaner pel seu blog i m'hi entretinc una estona. És molt interessant! L'afeigeixo a la meva llista i també recordo un altres blog que a vegades m'agrada visitar:webos-fritos. També l'afeigeixo a la llista!

Ho reconec: ara tinc poc temps per això del blog i la cuina i llegeixo més que no escric. A més, veien el nivell ...

Els vegetals de Roman Rybakiewicz

2009-08-23T19:42:00.005+02:00

Passejant pels carrers del centre de Girona vam trobar a Roman Rybakiewicz, dibuixant de la La vaca Connie. Ho deixo anotat en el blog de mestra

Ens va donar moltes explicacions sobre la seva obra. Fins hi tot ens va explicar que un dels seus quadres surt a la pel.licula "Be cool" protagonitzada per John Travolta i Uma Thurman, en el despatx del gàngster. Serà qüestió de llogar-la al videoclub

Ara està molt interessant en els dibuixos de fruites i verdures per ajudar a fomentar l'alimentació saludable per les criatures (sense especificar si de 10 ó de 50 anys)

M'agraden els seus dibuixos; són coloristes i divertits!

La Farinera de Girona

2009-08-23T18:42:00.005+02:00

Ahir vam estar un cop més per Girona. Hi anem sovint. I quan hi anem, molts cops anem a parar a La Farinera , per esmorzar i llegir el diari o bé per dinar.

Es tracta d'un edifici noucentista de l'arquitecte Rafael Masó per encàrrec d' Alfons Teixidor. Està constituit per la vivenda familiar, l'edifici d'oficines i les naus industrials dedicades a fer farina i enmaguetzemar-la. L'arquitecte va voler que fos evident el seu ús al primer cop d'ull i per aixó la teulada i la cúpula són de ceràmica blanca, "tot nevat !" va dir.

A la part de dalt, des del 2000, hi ha les oficines del diari El Punt de Girona i a baix el restaurant La Farinera. És funcional i acollidor i s'hi està bé. A dins amb aire acondicionat i a la terrassa de fora, quan el temps acompanya, és agradable.

Per fer un berenar o un esmorzar, perfecte ! Per resoldre un dinar sense més pretensions també. El menú dels caps de setmana, a 12€, ofereix quatre primers (on sempre hi pot trobar algun plat de verdura, amanida, pasta ...), quatre segons (dos carn i dos peix) i quatre postres senzilles però correctes. El millor de tot : el pà artesà.

Casa Gil de Vilanova i La Geltru

2009-07-27T00:28:00.006+02:00

A Vilanova, aquests últims anys, han canviat moltes coses, moltes cases fins i tot carrers, ... però aquesta botiga segueix com jo la recordava, de quan a l'agost anava a comprar el formatge, el pernil, ... pels esmorzars i berenars de l'Albert; la pasta fresca, capritxets pel paladar...

Crec que és una de les millors botigues de Vilanova per trobar bons productes i inspiracions per la bona cuina. Al carrer Caputxins, una mica més a munt de la plaça de la Vila.

Escapada al Ceferino de Vilanova i La Geltrú

2009-07-27T00:01:00.007+02:00

Hem fet una escapada per començar a descansar una mica, que ja toca!

A Vilanova hi havia estat molts cops i molts estius quan l'Albert era petit però no havia estat mai a l'hotel Ceferino. Es petit, centric però tranquil, amb jardi ben cuidat i piscineta.

S'hi està bé, és cómode i confortable i la cuina molt correcte. El menjador és un espai agradable i el parament de la taula acurat.

Hem optat per fer-hi pensió complerta i hem pogut tastar plats com aquests:

"Amanida verda"

Seitó amb tomàquet

Musclos a la marinera

Jarret de vedella

Crema catalana

Un dinar de "Xiringuito"

2009-07-25T19:58:00.003+02:00

Per sorpresa i de forma improvitzada ... un "caprici d'estiu" en tota regla :

cerveseta fresqueta mentres esperàvem taula

calamars a la romana mentres esperàvem la paella

i paella de peix, amb el mar de fons

previsiblement ... a continuació ... migdiada a la fresca !

Amanida de patates i tunyina de "El Clau".

2009-07-22T23:29:00.004+02:00

De tornada i sense foto.

De tornada perquè fa molts i molts dies que no penjava res al blog. Aquests últims dos mesos, la feina ha estat molta més de la que esperava i m'ha atrapat més del que volia, però és el que tocava. Ara és el moment de recargar piles i tornar a recuperar els meus hàbits i a escollir en que m'ocupo. Tinc moltes fotos acumulades, perquè en aquest temps si que he seguit disfrutant, en alguns moments, de la cuina i el bon menjar.

Estem de vacances i avui hem fet un parèntesi entre escapada i escapada perquè teniem un compromís aquesta tarda. Per no entreternir-nos a la cuina hem anat a dinar a "El Clau". Al migdia fan un menú bàsic molt correcte a 10'95€ i un altre més elaborat a 19'95€, a més d'oferir els plats de la carta.

Del menú bàsic, he escollit l'amanida de patates amb tunyina. I a més de bona i fresqueta, m'ha sorprés per la presentació. Estava feta amb dauets de patata, tunyina i trossets d'ou dur. olives negres i verdes, pebrot vermell escalivat i pebrot verd trinxat petitó. Tot amanit i format en un cilindre amb un motlle, en el centre del plat. I al voltant làmines de tomàquet amanit amb una pintada d'olivada. Fantàstic !

De segon, una altra sorpresa: hamburguesa de mar i muntanya. Una hamburguesa grouxuda de carn de badella, condimentada i amb gambetes, feta a la planxa i servida amb un fons de salsa de peixi dos quarts de patata al forn. Ben fet i molt bó!

De postres, un tall de pastís de formatge amb gerds. Pà amb llesquetes, vi negre i aigua(en ampolla de vidre). Per acabar un tallat en tassa de pedra (com a mi m'agrada). Ho reconec, és una de les meves manies : no m'agrada el vi en plàstic ni el cafè en vidre.

Tot plegat un menú molt digne en un ambient tranquil, fresquet i agradable.

Un detall simple però encantador: com a decoració tenen un gerro molt alt de forma cònica. Avui estava ple de paper celofan transparent, pomes vermelles i aigua. Suggerent i encantador.

El dolç de la diada d'internet

2009-05-17T11:13:00.002+02:00

Avui es celebra el dia internacional d'internet i a més de 23 països s'han organitzat més de 500 activitats amb aquest motiu. Ho expliquen molt bé a l'espai del Citilab. Hi ha pastisseries que s'han afegit a aquesta iniciativa i proposen celebrar-ho, com en les ocasions especials, amb un dolç representatiu: l' "arroba dolça". Ho expliquen amb detall a la web de la diada.

Pastissets del Delta

2009-05-11T23:51:00.005+02:00

La setmana passada els de 5è de l'escola van estar de colònies al Delta de l'Ebre, amb les bicicletes amunt i avall. Ens van portar aquests pastissets per esmorzar. Boníssims !

Julivert

2009-05-11T23:21:00.005+02:00

L'Albert, el meu fill,té tot un planter d'herbes aromàtiques a la terrassa. El cuida i el vigila amb una certa regularitat. El que està més maco és el julivert.

Ell també és l'artista de casa a l'hora de picar-lo ben finet. A la nevera de casa sempre s'hi pot trobar un petit recipient amb julivert i una mica d'all finament picat i cobert amb oli verge. Es conserva molt bé i sovint va bé trobar-lo a punt.

La pexuga de pollastre a la planxa, per exemple, canvia de sosa a gustosa amb una picadeta d'all i julivert, per sobre, una miqueta abans de treure-la del foc.

Madrid 2-Barça 6

2009-05-04T07:35:00.004+02:00

El dissabte vam anar a veure el partit de fútbol a casa la meva germana Marta.

El Robert ja feia dies que havia avisat de que pagaria el partit i havia convidat al Josep a compartir l'estona de patiment davant la tele. Però de patiment, res! Va ser un partidàs que fis i tot vam disfrutar les queno sóm gaire "futboleres". La Marta es declara fan del Gerard Piqué.

Per celebrar el magnífic resultat de 2-6 una "banda" de pasta de full amb crema anglesa i fruita fresca de la Pastisseria Robles (una de les meves preferides) i un brindis amb cava Nadal.

Dinar al "Jardí de les aigües"

2009-05-04T06:55:00.006+02:00

Ahir vam anar a dinar en família al restaurant "El jardí de les aigües"

Era el primer diumenge de maig, la diada en que fa temps els comerciants van proposar celebrar el "dia de la mare". A mi, en general, "el dia de ..." no em fa especial il.lusió però a la meva mare sí. Va fer un dia molt maco amb sol radiant i una tempertura molt agradable. Als jardins del "Museu de les aigües" s'hi estava molt bé.

El restaurant el porten el mateix equip que el Restaurant El clau amb una proposta de menú per adults (23€)i un altre menú infantil (12€), amb una relació qualitat-preu molt correcte.

De primer jo vaig escollir "Sapicó de llegums i fruits de l'hort", una amanida molt refrescant.

El Josep, de primer, va demanar "Calamarcets amb fesols" i també hi havia per escollir una amanida de Mozzarel.la amb tomàquet sec i unes albergínies farcides de carn amb beixamel. Tot molt bó.

Pel segon plat, vam tenir també quatre opcions per triar així com per postres.

Aquesta"Delícia de San Marcos" estava molt bona.

El menú dels nens també va estar molt ben elaborat i del seu gust.

Després una estoneta pels jardins del Museu, xerradeta, unes quantes fotos i cap a casa. Va ser un dinar tranquil i molt agradable. També és un lloc que recomano.

En emisió a TV3 i a la web del programa

2009-04-27T22:12:00.007+02:00

El passat dimarts 14 d'abril de 2009, en el programa de la tarda "El club" a TV3 i dins d'una secció setmanal que anomenen "Psicopatologia digital", vam sortir per la tele, el meu bloc i jo.

A partir de finals d'abril està penjat a la web del programa, on es pot visualitzar amb més qualitat d'imatge http://www.tv3.cat/videos/1190419/Fer-un-blog-de-cuina

Ja ho havia explicat en el seu moment, quan van venir a gravar-me, però d'això fa tant de temps que ja casi no hi pensàvem. Aquesta secció del programa està subvencionada o patrocinada per la Generalitat i té la intenció de promoure l'ús de les noves tecnologies entre la població a partir dels 40 anys. Es veu que han detectat un cert pànic als teclats, ratolins i aparells amb tecnologia actualitzada, per part d'una majoria d'aquestes persones i, sobretot, per utilitzar les noves tecnologies de forma quotidiana, en els hàbits i costums del dia a dia.

Aquest era l'objectiu del missatge: "fer un blog és fàcil i atractiu, està a l'abast de tothom i es aplicable fins i tot als fets i temes més senzills i domèstics". Me'n sento satisfeta del resultat. La productora que es va encarregar d'enregistrar les imatges i produir el mini-reportatge va fer un bon treball de plantejament i sintesi. També m'agraden els detalls i la selecció d'imatges i punts de vista. Aconsegueixen transmetre molta informació en molt poc temps. Ofereix un contrast atractiu entre la tecnologia i el factor humà.

No he penjat el vídeo abans perque esperava que ho fessin a la web del programa i posar el link però ja han passat 15 dies i encara no està actualitzada (ara ja si). De totes maneres és molt interessant conèixer altres històries semblants però amb molt més mèrit. Us en senyalo una a tall d'exemple que a mi m'agrada especialment.

http://www.tv3.cat/videos/891949/Els-manetes-i-internet

Ha estat una bona experiència.

Restaurant El clau

2009-04-19T17:06:00.013+02:00

És un restaurant petit i molt tranquil i acollidor. Fan una bona cuina i cuiden tots els detalls tant en el dia a dia com en les ocasions especials. Els amos són joves i el cuiner encara més, com també és jove el noi que s'encarrega dels vins i d'atendre la sala. Això es reflexa tant en l'ambient i decoració com en la carta, en el sentit innovador i d'actualitat però sense restar professionalitat.

Abans en aquest local, durant molts anys, hi va haver una ferreteria. D'aqui el nom de"El clau" i aquest mòbil que decora el sostre

La relació qualitat-preu és molt ajustada. Fan cuina de mercat. Als migdies de dilluns a divendres ofereixen un menú molt correcte per un dinar ràpid i als vespres i dissabtes una carta molt correcte i ben elaborada.

També ofereixen una bona carta de vins i caves. En aquest punt, però, a mi m'extranya no trobar-hi vins de la nostra terra ja que n'hi ha que són de bona elaboració i ofereixen prou bona qualitat. Una qüestió de fer pais. Tot són gustos.

Amb el Josep hi hem anat varies vegades i ens ha agradat. Aviat treuran la carta de Primavera però fins aquests dies, a la carta tenien un xató de Vilanova ben presentat i també un trinxat de la Cerdanya molt bó. El Josep va tenir una alegria quan hi va trobar un plat de civet de senglar, és un carnívor ! En canvi a mi m'agrada com preparen el bacallà quan els hi queda al punt de confitat, o sigui que no és cru però tendre i molt poc cuit, gruixut i que els "fulls" es separen fàcilment amb la forquilla. A l'hora de les postres les opcions són atractives i ben de gust. El cafè és bó i això s'agraeix: curt intens i servit en taça petita de porcelana gruixuda amb una taca de llet (una mania meva, així és com m'agrada) Si s'opta per una infusió o un té, també el preparen com cal i no amb la típica bosseta que només cal acptar com a solució d'emergencia.

Cuiden els detalls però amb un sentit pràctic, funcional i minimalista i això m'agrada. Tenen previst un penjador on deixar les jaquetes. Les cadires són còmodes i el parament de la taula és sobri però correcte. L'aigua en got xato i el vi en una copa gran. El plat varia segons la preparació escollida, a vegades decorat, a vegades blanc i gran. El pa, calent en una cistelleta.

La música acompanya discretament, sense ser la protagonista. Habitualment tenen algun detall floral o d'espelmetes, però minimalista i modern. La cuina és veu a través d'un vidre gran i el lavabo és ampli, net i funcional.

Un cop escollit entre els plats de la carta i mentres esperes el primer plat acostumen a portar-te un petit tast per anar obrint la gana ( les vegades que hi hem estat ha estat encertat i llaminer)

Per totes aquestes raons, i per que és al nostre barri, va ser el restaurant escollit per celebrar el sopar del meu aniversari.

El menú va ser el següent:

Pica-pica" amb:

Plat de pernil ibèric amb llesquetes petites de pa amb tomàquet

Croquetes de carn d'olla

Laminat de peus de porc

Xató de Vilanova

Seitons farcits de roquefort

Segon plat

Magret d'anec

amb salsa coumberland

Bacallà amb mouselina de mel

Postre

Caçoleta de fruita amn crema anglesa

(elaborada per la pastisseria Robles)

Bodega

Vi negre Degà

Vi blanc Libalis

Cava Gene Ventura

Cafè o tè

La mestressa va estar al cas en tot moment de que tot sortís bé i en moment que corresponia. Ja va ser una sorpresa quan ens va venir a rebre en el moment d'arribar, molt guapa amb un estil estupendo, una armilla atrevida i unes sabates molt maques. El noi que atén la sala (em sap greu no recordar el nom) també va estar molt atent i àgil, sempre amb el somriure a punt.

Les taules estaven ben parades i els plats molt bons. A la cuina, feien una bona feina. El laminat de peus de porc va ser un dels més apreciats per la seva originalitat i bon gust. I el magret al punt. Tots ells formen un bon equip.

Tot plegat va estar molt bé, el sopar va ser un éxit i tothom va quedar molt content.

Tot i que treballen amb molta naturalitat i professionalitat, no era un repte fàcil. Com sempre, no és el mateix aconseguir l'èxit amb un àpat per un grupet reduït de 2-4 persones que abarcar un grup, tant nombròs com el d'ahir (erem 34), amb una qualitat com la que ens van oferir.

Espero tornar a provar els seus plats aviat i els desitjo que no els faltin clients per mantenir el nivell de la seva oferta gastronòmica i vegin compensat el seu esforç. Us el recomano.

El meu pinyol

2009-04-19T11:29:00.013+02:00

El divendres passat va ser el meu aniversari.

Aquest cop he fet 50 anys i em feia molta il.lusió celebrar-ho amb els qui comparteixo, des de fa molts anys, moltes estones i vivències. Amb la família, es clar, des de sempre. Amb els amics, amb uns des de fa més de 30 anys i amb els altres més de 20. Amb el Josep des de ja en fa més de 9. En un món en que cada cop tot va més ràpid, les coses es consumeixen, caduquen, canvien més depressa ... els afectes que perduren i es mantenen en el temps, evolucionant al ritme de la vida, són un tresor a cuidar. I l'amor, com el del Josep, una perla a seguir cultivant.

A la festa en faltaven tres que per motius diversos no van poder estar presencialment a la festa però aviat els veure. I també en faltaven quatre d'importants que ja fa temps que no puc abraçar però que sempre m'acompanyen: l'avi Joan i la iaia Lola, el Vicenç, el meu pare que va morir als 47 anys (l'any 1979) i el Miquel, que va ser el meu marit i pare del meu fill i va morir als 37 anys (l'any 1986). Sobretot d'aquests dos últims he aprés que complir anys és una sort que no estar a l'abast de tothom i que cal disfrutar de la vida cada dia com si fos l'últim.

El divendres al vespre vaig disfrutar d'un munt d'abraçades i petons de tots els que tinc més aprop. Això és el millor aliment per rebre energia. Els que vam compartir la festa, m'han ajudat a afrontar les situacions més significatives que s'han anat presentant al llarg d'aquests 50 anys. Amb ells he compartit aventures de tot tipus, he aprés el que sé, he rigut, he plorat, he agafat empenta, he descobert sensacions i emocions, he conegut llocs, indrets i persones, ... i sobretot m'he sentit acompanyada i estimada.

Jo també me'ls estimo molt. Formen part de mi i encara que amb alguns no ens veiem de forma quotidiana, i tant com jo voldria, molt sovint els tinc presents. Quan ens retrobem seguim estant "on line" com sempre. No ens cal conèixer els detalls del dia a dia o de tot el que fem per que les nostres converses toquin fibra sensible. Constitueixen el que el Josep anomena "el meu nucli dur" i el Jordi va precisar amb llenguatge significatiu d'escola com "el pinyol". Sí, el meu pinyol. On s'hi poden trobar l'esencia de tots els meus sentits i sentiments. Espero i desitjo continuar compartint amb ells molts més anys de vida. Un petó a tots amb molt de gust!

Concurs d'aparadors a Vic

2009-04-14T07:56:00.002+02:00

A Can Vilada no volen ser menys i també s'apunten al concurs d'aparadors de Vic que organitzen amb ocasió del Mercat del Ram. Un motiu més per passejar i badar per Vic

Primavera al forn

2009-04-14T07:48:00.002+02:00

Un cop més, al forn de L'Espiga de Vic ha preparat un aparador especial amb motiu de les festes de Pasqua. I un cop més, molt maco !

Preparatius de Pasqua a Vic

2009-04-14T07:40:00.002+02:00

Tot a punt per celebrar el diumenge de Rams a Vic

2009-04-01T23:25:00.003+02:00

Porto molts dies mooooolt enfeinada. És el moment de fer un parentesis i el Josep recorda que encara tenim, a la nevera, una de les ampolles de cava que ens van regalar per Nadal.

Bona idea !! La veritat és que tots dos coincidim que n'hem begut de millors però ... així en un "pim-pam", no està mal.

Fideua

2009-02-28T18:14:00.002+01:00

Un dels meus plats amb éxit assegurat.

És una mica entretingut de fer, però un cop en tens pràctica sempre es pot recòrrer a una versió més senzilla i ràpida.

El més entretingut és preparar el fumet de peix. Comencem per tenir en compte que es necessita que coincideixi el mateix dia l'estona d'anar a la peixeteria i l'estona per cuinar. Aixó en els temps que corrent a mi no sempre em resulta fàcil. Però quan s'aconsegueix, val la pena fer-ne més quantitat i congelar-ne la part que no es farà servir i així un altre dia ja en tenim a punt. Jo en congelo porcions d'un litre que és el que faig servir cada vegada.

El fumet queda bó fer-lo amb cap de rap, de lluç, espines de peix blanc, també el fetge de peix, galeres, crans i peix de roca. Tot depen de que trobes en el mercat. La peixetera ja m'ho arregla, com diu ella.

Faig un sofregit amb ceba, porro, tomàquet, una miqueta d'all, una fulla de llaurer, una mica d'orenga i d'alfabrega i hi afegeixo el peix i un cop remenat un parell de voltes afegir aigua fins cobrir algadament , posar una mica de sal i fer bullir una estona. No molta estona però no colar enseguida d'apagar el foc. Deixar un bon rato, tapat, (mentre es calent encara) com si s'estes "infusionant" Aixó ho vaig apendre d'un programa de l'Ismael Prados i trobo que va bé. El peix no vol molta cocció però el caldo ha de recollir tot el gust possible.

Un cop refredat colar i passar pel xino la "part toba" (sobregit crancs, galenes, ... ) per escorrer el suc. Separar-ne "dosis" de litre: unes a la nevera i després al congelador; i una per fer la fideua.

(Tot aquest procés es pot trobar molt més ben explicat i amb video inclós en el programa de la cuina x solters)

Cal "rossejar" els fideus, que han de ser prims. O sigui torrar-los a la paella sense oli i sense por. Cal anar remenant i vigilant que no es cremin i que quedin ben torradets i de color fosquet (com la closca d'avellana). Un cop aconsenguit apartar-los del foc.

I amb tot aixó preparat comencem a fer la fideua. Una mica d'oli a la paella i un parell d'alls a enrossir, després els trec i els guardo per fer l'all i oli d'acompanyament. Amb l'oli de la paella és el moment de saltar-hi les gambes vermelles (si se'n hi volen posar) per que deixin l'oli aromatizat, després les reservem fins l'últim moment. I a continuació posem a la paella la sipia. el calamar, ... tallat a trossets. A casa segons el dia la fem amb una cosa o l'altra. A mi m'agrada més amb sípia de platja i afegir-hi la "salsa" marró de les sípies fresques. Quan ja està cuit afegir ceba picada ben fineta fins que estigui transparent tirant a rossa i vigilant que no es cremi. Afegir els fideus "rossejats" i remenar perque agafin gust. A continuació abocar-hi el fumet de peix i les gambes. Com que el fumet ja l'hem salat i la sipia ja té un gust "fortet", normalment no cal afegir més sal però millor comprovar . Deixar amb el foc suficient perque no deixi de bullir uns 10 minuts i l'últim moment de la cocció passar la paella al forn perquè els fideus "s'aixequin".

És una recepta molt bona. Els meus primers intents de fideua, ja fa uns 10 anys, van ser bastant desgraciats. El meu cunyat, en David, en pot donar fe. Però com que sóc tossuda no vaig parar fins que me'n vaig sortir. Val a dir que va ser al cap d'un parell d'intents i gràcies a les explicacions de la meva amiga Victòria.

Hi queda bé una cullerada d'all i oli per sobre i barrejar. La quantitat d'all a gust de cadesqu. A mi m'agrada només l'aroma, per aixó ho faig no amb all cru sino amb l'all que previament he dorat una mica a la paella.

Per acabar d'arrodonir l'àpat un vi blanc per exemple el Viña Esmeralda de la casa Torres o si la butxaca ho permet i la ocasió s'ho mereix un Milmanda també de la casa Torres

Escudella barrejada

2009-02-28T10:26:00.004+01:00

"A la olla barrejada ,

qui no entra para..."

canten els nens quan salten a corda al pati de l'escola

i qui més qui menys ho ha fent de petit ... i de gran algún cop també! ... potser una bona manera de cremar calories després d'un plat com aquest.

La foto no és molt bona, però l'escudella si que ho era.

Es tracta d'una escudella "ràpida" i amb una mica de trampa. La vaig preparar bullint pastanaga, porro i patata (tallat tot a daus petits) amb poca aigua i afegint després caldo. Mentrestant havia bullint apart, amb aigua i sal, una mica d'arrós i fideus. Després d'escorre'ls també els hi vaig afegir. Llàstima que no tenia una mica de botifarra negra, perquè li hagués anat molt bé.

El caldo era fet per mi fa un parell de setmanes i que tenia al congelador. El dia abans l'havia passar a la nevera per descongelar-lo.

El procediment no és molt ortodoxe, però aquests últims dies vaig molt enfeinada i em falta temps per estar a la cuina. A l'hora de sopar, de tant en tant ens ve de gust un plat així.

Nou portal de cuina

2009-02-25T07:22:00.003+01:00

Ahir al telenoticies de TV3 var escoltar que s'ha estrenat un nou portal de cuina:

club de cuines.

Només hi he pogut fer una ullada però està força bé i ja he descobert algún blog conegut. També hi ha receptes del Nando Jubany, ... seguirem mirant.

Carnaval

2009-02-23T07:43:00.006+01:00

El divendres vam celebrar la festa del Carnaval a l'escola.

Aquest és el nostre Carnestoltes

I aquests són alguns dels premis que el Consell de Bull va otorgar a " la disfressa més currada", " la comparsa més original" ... i així fins un total de 10.

Pastis vegetal

2009-02-17T07:17:00.004+01:00

Molt fàcil ! La base amb pa de motlle i el farcit salsa rosa, tunyina, ou dur, amanida. Anar intercalant capes fins la última en que s'hi fa la decoració amb el mateixos ingradients més algún d'extra, en aquest cas tomàquet cherry. També queden bé les olives, anxoves, salmó fumat, ... tot depen del "fons de nevera".

Pasta farcida

2009-02-17T07:04:00.003+01:00

Ens està costant tornar al pes d'abans de Nadal. Ja mengem molta amanida, ja. I peix a la planxa, ... però els primers plats,... no sé que passa que sempre hi ha una tentació extra.

No és que sigui molt sovint però de tant en tant cau un plat de pasta farcida fresca. Com aquest raviolis de formatge amb crema de llet i pernil picadet finet ( ala, suma calories !). Mmm ... amb un vinet negre del que ens van regalar per Nadal .... i després ens extranyem si la bàscula no està en crisi? Ai...

Com plegar un envàs brik

2009-01-27T19:29:00.004+01:00

A l'hora de reciclar els envasos va bé plegar-los per tal de reduir el volum.

El Sergi, amic del meu fill Albert des de que tenien 4 anys, ja ha acabat la carrera universitària de ciències mediambientals. Aquestes festes va estar a casa dinant amb nosaltres i com sempre la cuina va ser el primer lloc de trobada.

Tot d'una la conversa va girar cap al tema del reciclatge i el Sergi ens va ensenyar aquest truco per plegar els envasos de tetrabrik.

És força pràctic !!

Botifarres al Vietnam

2009-01-27T18:41:00.004+01:00

No només a Vic és fan botifarres:

article publicat al diari Avui del 14 de gener de 2008

més adreces d'interés a Vic

2009-01-23T07:41:00.009+01:00

Un lloc que està ve per improvitzar un sopar.

L'oferta de la carta és correcte i el preu ajustat. Al vespre també fa menú.

Sovint s'hi troben grups de gent celebrant algún "evento". Joves i no tant joves.

Amanida de salmó fumat Profiterols ......... mmmmm!

l'altre nouvingut

2009-01-20T23:45:00.004+01:00

Els Reis a casa em van deixar un irobot

És com una mascota que recull totes les miquetes, aspira i deixa el terra i les alfombres, tot net i polit, ella soleta i al seu aire. Quan acaba tota sola torna al seu cau. Funciona de meravella!

Un més a la cuina

2009-01-20T23:06:00.008+01:00

Ja fa més de 15 dies que més colla a la cuina de casa.

Un dels nouvinguts és aquesta granoteta que els Reis van deixar a casa la Neus, per nosaltres, bé per l'Albert però que l'hem adoptat tots en família. "Lo seu" són les llaunes. Els hi fa unes abraçades que les deixa sense alé i ben encongides. A l’hora de reciclar ocupen menys espai.

Brocoli

2009-01-19T23:45:00.004+01:00

ideal al vapor

Peix a la planxa i amanida

2009-01-19T23:35:00.003+01:00

el millor del plat, la vinagreta

feta amb quatre part d'oli, una de acetto balsàmic, sal, mostassa antiga i una rajolí de salsa de soja

Escalivada

2009-01-19T23:26:00.004+01:00

acompanyant carn o peix a la planxa, sobre una llesqueta de pà, amb unes anxovetes, amb ou dur, amb mogetes seques ... sempre es bona.

Una sorpresa dolça des de Portugal

2009-01-17T21:13:00.001+01:00

El primer dia de classe d'aquest segon trimestre, vaig trobar esperant-me a l'escola, amb una bossa a les mans i un somriure a la cara, a la mare del Marco. Després de dos petons i una abraçada, em va explicar que, aquestes festes de Nadal, el Marco havia anat a veure els seus avis a Portugal i que havia portat aquesta bossa per a mi, de part seva. No sabeu pas quina il.lusió em va fer !

A dins hi havia un potet de melmelada de pressec feta a casa, un potet de mel, uns pastissets (que potser en diuen "bolos"?) uns fets amb pasta fullada i coco, els altres amb gust d'ametlla i taronja ...tot boníssim ! i fet per l'àvia. A més també hi havia una talla de fusta (em sembla que és fusta de balsa) , feta a mà per l'avi, que és un cistellet ple de flors. El tinc sobre la taula on jo treballo per lluir-lo i recordar-me'n d'ells. És molt maco.

El cistellet, la melmelada, els pastissets, ... que em recordin amb afecte ... són de les millors sorpreses que porta el fer de mestra ... i que són fruit de la relació que s'estableix més enllà de la programació del curs, de les àrees curriculars, ... i de tot plegat. El cas és que encara ara, que ja no sóc la seva mestra, quan ens trobem per l'escola el Marco o la seva mare enseguida sorgeix un somriure i una mirada de complicitat. Potser la mare està agraïda perque vaig ser a mi a qui li va tocar rebre'ls i acompanyar-los en el seu procés d'adaptació a la nostra escola i de descoberta d'una nova llengua. Però jo em sento afortunada d'haver compartit dos cursos amb ells. El pare el conec menys però també és molt amable i correcte. De tots ells jo també vaig aprendre coses noves. I el Marco és encantador, molt vital i llest, ... és inquiet, "pillo", alerta a tot, ... però bon nano, alegre i amb una gran capacitat d'adaptar-se. Es fa estimar.

De pastissets ja no en queden, de melmelada una mica i de mel mig potet ... del cistellet penjaré la foto aviat. I de families com la del Marco espero que encara ens en quedin unes quantes més ... tot i que amb un somriure sincer en tenim més que suficient i no esperem res més, els agraeixo la generositat i afecte que m'han demostrat. Moltes gràcies i felicitats per fer unes coses tan bones !

"um beijo !"

Buscant pel Google he trobat aquesta adreça que serà qüestió d'investigar
A Casa Portuguesa
Carrer de Verdi, 58, Barcelona, 08012
Horario
M,X,J de 17:00 a 22:00 / V,S,D de 11:00 a 15:00 y de 17:00 a 20:00
Situación
- Distrito: Gràcia
- Barrio: Gràcia
Cómo llegar
- Fontana
Contactar
- Tel: 933683528

Barcelona degusta

2009-01-11T18:44:00.002+01:00

una anotació a l'agenda

del 6 al 9 de març de 2009

Fira de Barcelona. Montjuïc

www.barcelonadegusta.com

Galets i altres ingredients de Nadal

2009-01-06T21:39:00.006+01:00

Per Nadal vam congelar part del caldo que vam fer amb galets. Aquest vespre, amb el fred que fa al carrer i les perspectives de possible neu (?) ve molt de gust un plat calentó.

Llàstima que el rostit amb prunes i pinyons ja són part dels records d'aquestes festes.

Com aquestes imatges d'una botiga de Vic que els vigatans n'anomenen Can Vilanova

El tortell de Reis

2009-01-06T21:04:00.006+01:00

Ahir després d'anar a veure passar els Reis pel carrer van venir a casa els meus nebots a menjar el tortell de Reis. Veniem amb molt de fred i ens va venir a tots molt de gust. Era de la pastisseria Robles, bonísim!

Tant bó que quan ens vam recordar de fer la foto ja no en quedava. Així és que només tenim testimoni gràfic del que va quedar.

La fava li va sortir al Pol (3 anys) i la figureta a la Mireia (5 anys).

El programa "Dolça Catalunya" de Tv3, l'any passat van emetre aquest programa que en parla, Està molt bé. Per tot, contingut, disseny, ...

més dades sobre el tortell de Reis:

article publicat al diari Avui , el 19 de gener de 2009

Esmorzar de Reis a casa la iaia Maria

2009-01-06T19:44:00.008+01:00

El dia de Reis ens trobem tots a casa la iaia Maria per esmorzar i obrir els regals que han deixat els Reis als més petits.

La iaia prepara xocolata desfeta i jo m'encarrego de portar la nata i la coca. Les meves germanes prou feina tenen amb els seus fills que estan mooooolt emocionats i esverats.

Ahir vaig deixar la coca preparada i a punt de tallar-la a trossets per sucar-la a la xocolata.

És la coca amb la fòrmula de sempre que només té un parell de "truquis" perquè surti estupenda.

Els ingredients són:

un iogurt de llimona

3 ous

dos mides de l'envàs del iogurt plenes de sucre

tres mides de farina

un sobre de llevat Royal

1/2 mida d'oli d'oliva

Es barregen els ingredients i es posa la pasta en un o varis motlles previament untats amb una mica de mantega i lleugerament enfarinats (si són de silicona no cal). Es posa a coure al form a uns 180º, vigilant. El temps varia segons el tamany del motlle. Per comprovar si és cuit, punjar la coca o madalena amb un palet de "brochette"; si surt sec ja està.

1er truqui :

tamitzar la farina

2on truqui:

Separar les clares d'ou i

muntar-les a punt de neu

Incorporarles a la barreja de la masa al final, amb molt de compte de que no "baixin".

El resultat ha estat aquest i els pinyons estan dedicats a la Mireia (5 anys)que li "encanten". L'hem portat a taula talladeta, a punt de sucar.

... i després, ... "oh, mira que m'han portat !!!!"

Dinar al "Mussol"

2009-01-05T00:46:00.007+01:00

Feia molt de temps que no anavem a menjar al "Mussol". Aquest cop va ser una dinar d'un dia de compres, aquestes vacances de Nadal.

Amanida "Mussol"

Favetes amb espàrrecs i formatge de cabra

Mousse d'avellana amb xocolata calenta

Rissoto amb xampinyons i formatge

2009-01-05T00:20:00.002+01:00

Improvització amb uns "xampis" trobats a la nevera i formatge ratllat. Bó!

Pastís de patata i carn

2009-01-04T23:55:00.003+01:00

Ahir el meu fill l'Albert va tenir un moment d'inspiració a la cuina i ens va preparar aquest deliciós plat per sopar.

El puré de patata el va preparar bullint patates i xafant-les amb una mica de mantega.

El farcit amb carn picada de vedella i de porc, passada per la paella amb un sofregit de ceba, tomàquet i un polsim d'herbes de provença. Per sobre, una bona dosi de formatge mozarella ... i , al forn, a gratinar!

Llonganisa de Vic

2008-12-29T08:59:00.006+01:00

Avui per esmorzar: pà amb tomàquet i llonganissa de Vic.

I no qualsevol llonganissa, la millor! ... mmm, que bona!

Aquesta, de la Casa Sendra, ens la va regalar fa uns dies, l'Anna de La Granja.

Moltes gràcies, Anna S. & family!

Fins ara creia la de Can Riera era boníssima però ara ...

no sé, no sé ...aquesta fa una oloreta!

Cal anar en compte amb els grans de pebre i no deixar-la assecar massa.

Entre les diferents cases elaboradores del "legítimo salchichón de Vic" hi ha picabaralles per veure quin és més "legítimo" també hi ha competències entre qui posa la botiga més maca ...

fins al punt que alguna d'elles sembla més una joieria que una botiga d'embotits ( Casa Sendra del carrer d'en Verdaguer de Vic) Ja s'ho faran!

Aquí a casa, nosaltres tenim les nostres preferències:

per la "culara" o llonganissa grossa, la de Cal Sendra o bé la del Riera Ordeix

per la "somaia" o el fuet, el de Can Vilada

(a través de la seva web es pot veure un del raconets més bonics del nostre país, la plaça de Vic)

per les botifarres (blanca, negre , d'ou, ...) ,i els "llaminets", les de Can Valeri, que es comercialitzen amb el nom de Salgot

i per les fresques, la carn de porc i les amburgueses de pollastre , a Can Solà

(amb la botiga més petita però molt "resultona" )

Cafetera nova

2008-12-28T17:17:00.010+01:00

Ja ho deia la cançó "Unos vienen, otros se van ..."

El cas és que a casa nostra ha arribat una cafetera nova.

Just ara que jo havia aconseguit reduir el meu consum de café a només 2 ó 3, a la setmana!!

Després de molts anys d'una mitja diària de 5-7 cafés, no estava gens malament. Però la expressió és "estava", perquè ara amb la nova cafetera, les sobretaules d'aquests dies, els esmorzars tranquils, ... qualsevol excusa ... i cau un cafè !

El meu fill, l'Albert va decidir regalar-nos una màquina de cafè nova ja que la nostra Mini-Moka ja no és el que era. Ha fet un bon cafè els últims vuit anys però ara ja no feia tanta escuma,

... això de rentar el filtre ... una mica rollo... que si el cafè en càpsules de la feina és molt bó ... i desprès d'una certa discusió sobre si Nespresso o Dolce Gusto ens vam decidir per la Dolce Gusto.

Va guanyar la cosa pràctica: les càpsules Nespresso només es troben a la botiga oficial i en canvi les de Dolce Gusto a qualsevol "gran superfície"

I un cop provades les diferents varietats ens queden amb les càpsules de cafè Espresso "intenso" o descafeinat. Les de Latte macchiato o Cappuccino no tant, això de la llet en pols no ens acaba d'agradar. Tot són gustos.

De totes maneres, cal dir que aixó de les càpsules molt ecològic no és. Molts residus ! ... i com que el cafè no ens convé caldrà moderar-se.

De compres per Vic

2008-12-23T08:50:00.005+01:00

Altres cops ja he parlat del Forn de pà "L'espiga" de Vic, al carrer dels Argenters.

Aquest és l'aparador que dediquen a les festes de Nadal

Jo també aprofito, des d'aquí, per dessitjar-vos

"Unes bones festes de Nadal, Any Nou i Reis, per tots!"

Bosses reutilitzables i compres responsables

2008-12-08T21:10:00.003+01:00

Es comença a parlar més sovint de la necessitat de no utilitzar tantes bosses de plàstic, d'aprofitar-les, de retornar al costum d'agafar el cistell per anar a comprar la fruita o la bossa de roba per anar a buscar el pa, .... de portar una bossa plegable al bolso o la motxil.la, ... propostes varies a marcadiferencia.com

Boc'nRoll

2008-12-08T20:55:00.003+01:00

Es tracta d'una proposta ecologista per embolicar l'esmorçar o el berenar:

el Boc'nRoll

Es com una mena de tovalló plastificat per una de les cares, es pot rentar i per tant reutilitzable tantes vegades com es vulgui, es tanca fàcil, ... una bona idea ! i un regal original per aquests Nadals-Reis

Arròs per mesurar el món

2008-11-30T21:12:00.006+01:00

Arròs per mesurar el món

El Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona CCCB aquests dies s'hi pot veure una instalació titol.lada ‘De tota la gent a tot el món’ i creada por la companyia de teatre británica ‘Stan’s Cafe’ que escenifica diferents estadístiques demográfiques fent servir grans de arròs.

més info

Les madalenes de l'Albert

2008-11-25T06:57:00.004+01:00

Aquestes són les madalenes que fa el meu fill, quan està inspirat. Li surten boníssimes!

Les fa amb la recepta típica i de sempre de "la coca de iogurt" que des de fa molt anys practiquem a casa. L'Albert va començar a fer-la de petit, quan m'ajudava a fer-la perquè era el meu aniversari i en preparavem una per portar a l'escola per celebrar-ho amb els seus companys.

Els ingrediens són:

un iogurt de llimona

3 ous

dos mides de l'envàs del iogurt plenes de sucre

tres mides de farina

un sobre de llevat Royal

1/2 mida d'oli d'oliva

Aquest recepta bàsica admet totes les variants imaginables: afegint trocets de poma, amb pinyons o cireres per sobre, amb "lacasitos", amb nous, xocolata, ... el que es vulgui.

Un truco que millora molt el resultat és tamitzar la farina i separar les iemes de les clares d'ou.

Muntar les clares a punt de neu i incorporarles a la barreja de la masa al final, amb molt de compte de que no "baixin".

Aquesta és una recepta molt fàcil i agraïda.

El caqui o "palosanto"

2008-11-20T21:15:00.003+01:00

mmmm, que bó!

a mi m'agraden els caquis "de tota la vida", no aquests "híbrids" que ara hi al mercat. Ho tenen tot textura, color, gust, ... unes postres fàcils!

Sushi

2008-11-18T18:25:00.000+01:00

Com va sorgir aquest blog

2008-11-16T20:01:00.003+01:00

Quan em pregunten com és que vaig pensar en fer aquest bloc la resposta és molt senzilla : per una qüestió pràctica.

Des de fa molts anys que m'agrada el món de la cuina i he anat recollint anotacions de receptes, retalls de revistes, llibres, ... Al principi feia com li havia vist fer a la meva mare i a la meva àvia. Ho anotava amb una llibreta o hi enganxava el retall on hi havia la recepta explicada. Al cap d'un temps a la llibreta no li van quedar pàgines i vaig dedicar una capseta a aquest recull, i després una altra ...

Tot d'una vaig començar a intentar posar-hi ordre "passant a net" amb l'ordinador. Quedava més polit i em semblava que era més interessant per deixar com "herència" al meu fill que començava a interessar-se per tema de la cuina.

Així també podia enviar-ne alguna per email a alguna amiga i a més en el disc dur de l'ordinador no ocupaven espai.

Ja fa uns anys, quan vam traslladar-nos de casa, les capses de retalls de revistes, les llibretes ... van estar a punt de perdre's pel camí. Perquè ja ocupaven un espai massa gran ... on posar-ho tot plegat? Aixó de comprar revistes de cuina o llibres no era ja una de les meves prioritats perquè les acabava regalant o llençant per falta d'espai. El que aquests últims anys feia era consultar-los a la biblioteca de Vic on m'agradava passar algunes estones i prenia notes només de les més interessants.

També vaig començar a consultar webs d'internet. Era interessant, però una web no em vaig atrevir a fer-la. Em resultava complicat i em requeria més dedicació per aprendre'n. I no acaba de trobar el temps necessàri

I al cap d'un temps vaig descobrir el món dels blogs. Aixó dels blogs és molt més senzill i intuitiu. Es fantàstic!

Ja està !! Una forma de fer el recull d'adreces, anotacions, fotos, .... i tot en un espai virtual, o sigui que no ocupa espai físic ! I el més bo de tot: amb l'oportunitat de compartir-ho amb amics, família, coneguts o amb qui li pugui interessar.

Ara van unides tres de les meves aficions: la cuina, la informàtica i la fotografia. En els tres casos sóc això, simplement una aficionada. Sense més pretencions! I més d'un cop una afició fa crèixer l'altra.

Està clar que aquest ja no és un espai només meu. Sino, quin sentit tindria aquesta explicació?

Ara quan descobreixo un comentari nou em fa molta il.lusió!

La meva primera cuina

2008-11-16T19:39:00.004+01:00

Jo sóc la de les cuetes. Tot ha canviat molt, han passat els anys peró encara m'agrada remenar per la cuina i si és en companyia més.

explicació sobre el nom

2008-11-16T19:11:00.003+01:00

Algú es pot extranyar pel nom del bloc però té una explicació molt senzilla.

A l'escola on treballo, un bon grup de mestres ja fa moooolts anys que treballem junts i que sovint compartim també estones divertides. En aquest grup més d'un tenim un sobrenom o "alies" i el meu és el de "la Petons" que sona semblant al meu primer cognom i també potser perquè al treballar sovint amb els més petits o senzillament per tarannà ... sóc petonera.

Com que aquest bloc tracta de temes relacionats amb la cuina, el menjar... va resultar fàcil pensar en "petons amb gust"

Música i pa

2008-11-10T07:27:00.003+01:00

Remenant fotos he trobat aquestes que no vull perdre per un racó de disc dur.

Són de l'aparador de "L'Espiga" de Vic, d'un dels carrers estrets que van a parar a la Plaça (em sembla que en diuen el carrer dels Argenters) És una botiga petita però plena de varietats de pa, madalenes, coques, ... acabat de fer i amb bona qualitat. Sempre que tinc ocasió procuro comprar-hi provisions pel congelador. Alguna peça, és clar, no arriba al congelador i diguem que es perd pel camí, sobretot si la troba l'Albert.

A més de tenir molta traça fent pa i amb el tracte amb la gent, també procuren participar de l'ambient del carrer decorant el seu petit aparador segons l'época de l'any. Aquestes fotos són d'uns dies després de "la setmana de la Música Viva de Vic" d'aquest any. Un cop més la música inspira i és fa present.

Dinar a "La Teuleria"

2008-11-09T22:48:00.014+01:00

Avui hem tingut un dinar especial. El motiu era la trobada de tota una colla de cosins. Feia molt de temps que no es trobaven plegats. Alguns d'ells feia anys que no es veien, altres l'últim cop que s'havien vist era en un enterrament, ... però avui tots es mostraven contents de retrobar-se.

Hem format una bona colla perquè, és clar, els cosins venien amb les parelles, els fills, ... La idea de trobar-se fent "un dinar de cosins" venia del més de maig, però per unes raons i altres fins avui no s'havia pogut trobar una data per coincidir tots. Tot i així en faltava un que és radioleg i avui tenia guàrdia a l'hospital.

La Roser va ser qui va pendre la iniciativa de buscar un lloc adequat i va proposar anar a "La Teuleria" de Sant Joan de les Abadeses. Ha estat un encert. L'indret és molt maco i avui, que feia sol i amb els colors de la tardor en els arbres, encara més. El restaurant és espaiós i confortable. Amb un ambient cuidat i amb bons detalls. El menú també ha estat molt bé.

primer uns entrants, freds i calents:

amanida de tomàquet amb anxòves, carpaccio de vedella, pernil, musclos amb vinagreta,...

calamars a la romana, gambes, mini"brochetas" picantones...

després filet amb salsa de Oporto

o bé tunyina amb ceba caramelitzada.

Per postres un pastís de nata i nous

i per acabar un cafè

el millor de tot, però, ... el bon ambient, la conversa i la companyia !

M'ha agradat molt compartir aquesta estona amb tots plegats. Moltes gràcies !!

Els panellets

2008-11-09T22:42:00.009+01:00

recepta dels panellets,

que em va donar a la parada de fruits secs del mercat:

I aquests són els panellets que vam fer a casa. En vam fer de pinyons i d'atmelles, que són els que més ens agraden a tots

estaven molt bons i, entre tots : germanes,cunyats, iaia, nets, nebots, i demés, van volar!

Un lloc diferent i unes fotos molt maques

2008-10-26T00:41:00.002+02:00

mundozurdo

"Molt bó!" Blog interessant

2008-10-26T00:10:00.004+02:00

Parlant de melmelades de cirera, de gerds, ...

aprofito per recomanar la visita a aquest lloc "Molt bó"

i també el blogdemoltbo.blogspot.com és força interessant

tenen un altre espai amb consells i més explicacions "encaramesbo"

Són de Manresa

Síndria marinada

2008-10-25T23:45:00.005+02:00

Aquesta és una recepta d'estiu, fàcil i molt bona.

Cal tallar la síndria en trossos i deixar-la marinar, amb suc de llimona i melmelada de gerds o de cirera, una bona estona a la nevera. Servir-la ben fresqueta. està boníssima.

Tant les fotos com la recepta són de l'estimada Anna C.

Una jornada emocionant

2008-10-22T20:31:00.007+02:00

Avui ha estat una jornada molt emocionant. M'ho he passat molt bé.

Aquesta història va començar fa un parell de setmanes amb una trucada del Francesc Orteu, periodista de qui llegeixo amb afició els seus articles de la contraportada de l'Avui. Em deia estava buscant persones que utilitzessin de forma habitual alguna de les noves tecnologies, com ara l'informàtica, i que això els hagi reportat un canvi en els seus costums de vida. Li havia arribat el fet de que tenia un bolc de cuina i de que això de la informàtica, l'internet i tot això ... m'agradava. Va venir a casa em va fer preguntes de com havia arribat a plantejarme fer un bloc, per què l'utilitzava, quines avantatges hi veia, .... i em va dir que li semblava força interessant i que "donava el perfil" que buscava però no em podia dir si resultaria escollida per l'encàrrec que li havien fet.

Del que em va explicar vaig entendre que la Generalitat ha fet uns estudis sobre l'ús de les noves tecnologies i ha detectat que, entre la població de 40 a 60 anys, hi ha una franja amplia de persones que els fa molt de respecte (algunes por) haver d'enfrentarse al teclat i el ratolí i projecta una campanya per propiciar un canvi d'actitud i engrescar-los a provar. Han pensat fer-ho amb històries personals de gent normal (no tècnics o especialistes en el tema) i diverses.

Es tracta d'un "microespai" que hi ha la intenció de que s'emeti dins del programa "El club" que condueix l'Albert Om a Tv3.

La conversa amb el Francesc Orteu em va resultar molt agradable i enriquidora.

Em va preguntar coses sobre els meus hàbits, motivacions a l'hora d'escriure al bloc, dels resultats, ... dels meus recels al disenyar el bloc i permetre o no comentaris, de mostrar o no el meu perfil ... i també em va fer pensar des d'una altra perspectiva, ... i em va donar la seva visió des de la seva experiència. Va ser només una hora, però la vaig disfrutar molt. Resulta una persona molt agradable, que mostra una gran professionalitat a l'hora de portar l'entrevista Però propera i amb molt de respecte a la persona. Res a veure a la imatge més intimidatoria, amb la ceia arrugada i una mica geniut en que apareix a l'Avui. També li vaig poder comentar que un dels seus articles d'aquest estiu, sobre la tendresa, em va agradar especialment.

Si la història acabava aquí ja em sentia satisfeta. A vegades hi ha coincidències o ocasions de la vida que són molt oportunes. Es dóna el cas que aquest curs no faig de mestra tutora sino que la meva dedicació a l'escola consiteix en fer de secretària i coordinar l'equip de mestres dels petits. Una de les tasques que això comporta és dinamitzar tasques i nous projectes ... i a principis de setembre vaig engrescar a un bon grup de mestres a fer un curs de formació sobre els Blogs de Xtec. Alguns d'ells van accedir-hi a fer-ho a base de posar-me pesadeta i d'insistir en les mil meravelles d'això dels blocs. Hores d'ara ja comencen a mostrar símptomes d'estar afectats per aquest virus. Ara, per una casualitat que jo no podia imaginar en el moment d'insistir en el tema, algú expert en materia de comunicació, amb aquest projecte del "microespai" a tv3, "certificava" que no era una dèria o mania meva sinò que era una actitud a promocionar. A l'escola va despertar curiositat aquest interés i valoració positiva vers els Bolgs i les comunicacions a travès d'internet. Això ens animava encara més.

Però és que la història no acabava aquí. El dilluns em truquen dient que m'han escollit i quedem per dimecres al matí.

Aquest cop arriben a casa un grup de set persones, carregats amb càmeres, llums, micros, bosses, cables ... Estic nerviosa i no vull estar-ho. Vull disfrutar de l'ocasió ! Tots plegats ho fan molt fàcil i m'ajuden a trobar-me a gust i espontànea. Impresionen favorablement amb la seva forma d'actuar precisa i acurada. Cadesqun d'ells fa la seva tasca amb seguretat, busquen el detall, angles de visió diferent, ... treballen molt i a partir de situacions diverses, ... el director es mostra decidit i concret, demana ... porta una idea clara ... la maquilladora m'anima, els tècnics m'ajuden ... el productor (?) fa fotos, mira i escolta de forma respectuosa i tranquilitzadora ... molta estona de feina de molts ... per 2-3 minuts de repotatge final! . En qualsevol cas descobreixo d'aprop unes dedicacions noves. Fa goig veure com fan la seva feina !

Moltes gràcies a tots! I perdoneu que amb els nervis i l'emoció no recordi els vostres noms.

Un petó a tots!! Ha estat un gust coneixer-vos.

No sé quin dia s'emetrà. M'han dit que ja m'ho diràn.

una petita sorpresa !

2008-10-22T10:57:00.005+02:00

Avui tinc una sorpresa especial.

M'estan gravant per Tv3 . Quina emoció ... i quina vergonya !

L'hora del te

2008-10-15T00:28:00.009+02:00

te negre

La Camellia sinensis és un arbust recobert de fulles de color verd fosc i bastant carnoses. Per elaborar el te negre, la fulla de te fresc es deixa assecar a l’aire lliure. Després s’extreu i es deixa fermentar (d’aquí el color marró fosc). Destaca per la seva acció estimulant, antioxidant i astringent

te blanc

Antigament reservat als emperadors xinesos, aquest antioxidant activa la circulació, oxigena la pell i combat la retenció de líquids. Per elaborar-lo, es recullen les gemmes noves de la planta del te abans que s’obrin, es deixen pansir, es dessequen i es converteixen en una infusió color de palla.

te verd

També procedent de la planta del te, és el més antic que es coneix. S’obté de les fulles pansides, que es couen al vapor per evitar-ne la fermentació, s’enrotllen i s’assequen.

Té efecte antioxidant, disminueix el colesterol i el risc de problemes cardíacs, i protegeix contra l’arteriosclerosi.

Com preparar un bon te:

Segons les recomenacions de la botiga Tea Shop

1. Escalfeu la tetera.

2. Poseu a la tetera o a l'infusor una culleradeta de te per tassa i una més per la tetera.

3. Aboqueu -hi l'aigua quan comenci a bullir.

4. Deixeu-lo reposar tapat aproximadament de 3 a 5 minuts per al te negre, 3 minuts

per al te oolong i 2 minuts per al te verd.

5. Treieu el filtre i coleu el te abans de servir a les tasses.

6. Si no feu servir tetera, es pot fer en un pot, bé incorporant-hi un difusor o escaldant

directament el te.

7. El te es pot pendre sol, amb una mica de llet o amb llimona. Al vostre gust

Pebrots

2008-10-15T00:10:00.005+02:00

pebrot

Nadiu de Mèxic, Bolívia i el Perú, va arribar a Europa amb Colom.

Compost principalment per aigua i hidrats de carboni, és una hortalissa amb una baixa aportació calòrica. A més a més, és rica en fibra i vitamina C.

El seu contingut proteic és mínim i gairebé no incorpora greixos.

(Foto: llibre "Vegetal eres" + descripció revista "Sabor" últim trimestre 2008)

Sopar d'estiu a Sitges

2008-10-14T07:40:00.003+02:00

Aquest estiu la Isabel i el Francesc ens van convidar a casa seva, feia dies que no ens veiem i va ser un sopar molt agradable. La Isabel, com sempre es va esmerar i ens va prepapar uns plats de llepar-se els dits i el Francesc va escollit una bon vi o cava per acompanyanyar cada plat. Una delícia ! I la companyia millor encara !!

Per començar una safata de canapès

A continuació una amanida fresca i gustosa amb pernil d'ànec, formatge, anous, tomàquets, ...
i per rematar... una caçola de peix !
boníssim !!

" Menjar japo"

2008-10-14T06:55:00.006+02:00

una altra adreça interessant a tenir en compte és aquesta

És de menjar japonès hi ho fan força bó.

El sushi ens agrada força però és laboriós i has d'estar inspirat per fer-lo i disposar d'una bona a la cuina. El meu fill però hi posa ganes i ja consegueix coure bé l'arròs a l'estil de sushi.

En aquest establiment ofereixen la possibilitat de degustar-ho "in situ" i també d'emportar-t'ho a casa molt ben preparat i pensat. No és per fer-ho tot sovint, però de tant en tant pot ser

una petita festa a la taula

http://www.sakura-ya.org/

han renovat la web i a través d'ella és fàcil situar-se on és i el producte que ofereixen

Una solució ràpida

2008-10-12T23:56:00.004+02:00

Aquest matí de diumenge ens ha passat volant. Ens trobat a l'hora de dinar sense preveure que faríem així és que hem decidit optar per una solució ràpida, fàcil i còmode ; que per això és diumenge i la setmana ha estat plena de feina. Hem anat a comprar un pollastre a l'ast, uns canelons i hem improvisat una bona amanida. I llestos !! Aquesta és una bona adreça pels veins del barri centre de Cornellà

RAVIOLIS DE MANGO AMB FORMATGE DE CABRA I OLIVES NEGRES

2008-08-17T18:29:00.000+02:00

Ingredients

¼ de mango 0’3

80 g de formatge fresc en rodelles 0’6

5 g de pasta d’olives negres 0’1

50 ml d’oli d’oliva 0’2

25 g de ruca 0’1

Cibulet 0’1

10 avellanes torrades 0’1

Sal

10 ml de vinagre de cava 0’05

Total 1’55

Preparació

1. Peleu el mango i talleu-lo a rodelles fines. Amb un tallapastes rodó, n’obtindreu vuit rodelles.

2. Talleu les avellanes a talls prims.

3. Barregeu la pasta d’olives amb l’oli d’oliva.

4. Per muntar el plat, poseu quatre rodelles al plat i la ruca al centre. Poseu una rodella de formatge fresc al damunt de cada mango i tapeu-lo amb l’altra rodella.

5. Amaniu-ho amb l’oli d’olives negres i les avellanes torrades.

6. Acabeu-ho amb un pensament de vinagre de cava.

AMANIDA DE COGOMBRE I IOGURT

2008-08-17T18:28:00.000+02:00