Pàgines

dilluns, 27 d’abril del 2009

En emisió a TV3 i a la web del programa

El passat dimarts 14 d'abril de 2009, en el programa de la tarda "El club" a TV3 i dins d'una secció setmanal que anomenen "Psicopatologia digital", vam sortir per la tele, el meu bloc i jo.
A partir de finals d'abril està penjat a la web del programa, on es pot visualitzar amb més qualitat d'imatge http://www.tv3.cat/videos/1190419/Fer-un-blog-de-cuina

Ja ho havia explicat en el seu moment, quan van venir a gravar-me, però d'això fa tant de temps que ja casi no hi pensàvem. Aquesta secció del programa està subvencionada o patrocinada per la Generalitat i té la intenció de promoure l'ús de les noves tecnologies entre la població a partir dels 40 anys. Es veu que han detectat un cert pànic als teclats, ratolins i aparells amb tecnologia actualitzada, per part d'una majoria d'aquestes persones i, sobretot, per utilitzar les noves tecnologies de forma quotidiana, en els hàbits i costums del dia a dia.
Aquest era l'objectiu del missatge: "fer un blog és fàcil i atractiu, està a l'abast de tothom i es aplicable fins i tot als fets i temes  més senzills i domèstics". Me'n sento satisfeta del resultat. La productora que es va encarregar d'enregistrar les imatges i produir el mini-reportatge va fer un bon treball de plantejament i sintesi. També m'agraden els detalls i la selecció d'imatges i punts de vista. Aconsegueixen transmetre molta informació en molt poc temps. Ofereix un contrast atractiu entre la tecnologia i el factor humà.
No he penjat el vídeo abans perque esperava que ho fessin a la web del programa i posar el link però ja han passat 15 dies i encara no està actualitzada (ara ja si). De totes maneres és molt interessant conèixer altres històries semblants però amb molt més mèrit. Us en senyalo una a tall d'exemple que a mi m'agrada especialment.
Ha estat una bona experiència.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Restaurant El clau


És un restaurant petit i molt tranquil i acollidor. Fan una bona cuina i cuiden tots els detalls tant en el dia a dia com en les ocasions especials. Els amos són joves i el cuiner encara més, com també és jove el noi que s'encarrega dels vins i d'atendre la sala. Això es reflexa tant en l'ambient i decoració com en la carta, en el sentit innovador i d'actualitat però sense restar professionalitat.




Abans en aquest local, durant molts anys, hi va haver una ferreteria. D'aqui el nom de"El clau" i aquest mòbil que decora el sostre





La relació qualitat-preu és molt ajustada. Fan cuina de mercat. Als migdies de dilluns a divendres ofereixen un menú molt correcte per un dinar ràpid i als vespres i dissabtes una carta molt correcte i ben elaborada.

També ofereixen una bona carta de vins i caves. En aquest punt, però, a mi m'extranya  no trobar-hi vins de la nostra terra ja que n'hi ha que són de bona elaboració i ofereixen prou bona qualitat. Una qüestió de fer pais. Tot són gustos.

Amb el Josep hi hem anat varies vegades i ens ha agradat. Aviat treuran la carta de Primavera però fins aquests dies, a la carta tenien un xató de Vilanova ben presentat i també un trinxat de la Cerdanya molt bó. El Josep va tenir una alegria quan hi va trobar un plat de civet de senglar, és un carnívor ! En canvi a mi m'agrada com preparen el bacallà quan els hi queda al punt de confitat, o sigui que no és cru però tendre i molt poc cuit, gruixut i que els "fulls" es separen fàcilment amb la forquilla. A l'hora de les postres les opcions són atractives i ben de gust. El cafè és bó i això s'agraeix: curt intens i servit en taça petita de porcelana gruixuda amb una taca de llet (una mania meva, així és com m'agrada) Si s'opta per una infusió o un té, també el preparen com cal i no amb la típica bosseta que només cal acptar com a solució d'emergencia. 

Cuiden els detalls però amb un sentit pràctic, funcional i minimalista i això m'agrada. Tenen previst un penjador on deixar les jaquetes. Les cadires són còmodes i el parament de la taula és sobri però correcte. L'aigua en got xato i el vi en una copa gran. El plat varia segons la preparació escollida, a vegades decorat, a vegades blanc i gran. El pa, calent en una cistelleta. 

La música acompanya discretament, sense ser la protagonista. Habitualment tenen algun detall floral o d'espelmetes, però minimalista i modern. La cuina és veu a través d'un vidre gran i el lavabo és ampli, net i funcional.
Un cop escollit entre els plats de la carta i mentres esperes el primer plat acostumen a portar-te un petit tast per anar obrint la gana ( les vegades que hi hem estat ha estat encertat i llaminer)


Per totes aquestes raons, i per que és al nostre barri, va ser el restaurant escollit per celebrar el sopar del meu aniversari. 
El menú va ser el següent: 
Pica-pica" amb: 
Plat de pernil ibèric amb llesquetes petites de pa amb tomàquet
Croquetes de carn d'olla
Laminat de peus de porc
Xató de Vilanova
Seitons farcits de roquefort 






Segon plat
Magret d'anec
          amb salsa coumberland
ó

Bacallà amb mouselina de mel





Postre
Caçoleta de fruita amn crema anglesa
(elaborada per la pastisseria Robles)

Bodega
Vi negre Degà
Vi blanc Libalis
Cava Gene Ventura

Cafè o tè



La mestressa va estar al cas en tot moment de que tot sortís bé  i en moment que corresponia. Ja va ser una sorpresa quan ens va venir a rebre en el moment d'arribar, molt guapa amb un estil estupendo, una armilla atrevida i unes sabates molt maques. El noi  que atén la sala (em sap greu no recordar el nom) també va estar molt atent i àgil, sempre amb el somriure a punt.
Les taules estaven ben parades i els plats molt bons. A la cuina, feien una bona feina. El laminat de peus de porc va ser un dels més apreciats per la seva originalitat i bon gust. I el magret al punt. Tots ells formen un bon equip.
Tot plegat va estar molt bé, el sopar va ser un éxit i tothom va quedar molt content.

Tot i que treballen amb molta naturalitat i professionalitat, no era un repte fàcil. Com sempre, no és el mateix aconseguir l'èxit amb un àpat per un grupet reduït de 2-4 persones que abarcar un grup, tant nombròs com el d'ahir (erem 34), amb una qualitat com la que ens van oferir.

Espero tornar a provar els seus plats aviat i els desitjo que no els faltin clients per mantenir el nivell de la seva oferta gastronòmica i vegin compensat el seu esforç. Us el recomano.
 



El meu pinyol

El divendres passat va ser el meu aniversari. 

Aquest cop he fet 50 anys i em feia molta il.lusió celebrar-ho amb els qui comparteixo, des de fa molts anys, moltes estones i vivències. Amb la família, es clar, des de sempre. Amb els amics, amb uns des de fa més de 30 anys i amb els altres més de 20. Amb el Josep des de ja en fa més de 9. En un món en que cada cop tot va més ràpid, les coses es consumeixen, caduquen, canvien més depressa ... els afectes que perduren i es mantenen en el temps, evolucionant al ritme de la vida, són un tresor a cuidar. I l'amor, com el del Josep, una perla a seguir cultivant.

A la festa en faltaven tres que per motius diversos no van poder estar presencialment a la festa però aviat els veure. I també en faltaven quatre d'importants que ja fa temps que no puc abraçar però que sempre m'acompanyen: l'avi Joan i la iaia Lola, el Vicenç, el meu pare que va morir als 47 anys (l'any 1979) i el Miquel, que va ser el meu marit i pare del meu fill i va morir als 37 anys (l'any 1986). Sobretot d'aquests dos últims he aprés que complir anys és una sort que no estar a l'abast de tothom i que cal disfrutar de la vida cada dia com si fos l'últim.  

El divendres al vespre vaig disfrutar d'un munt d'abraçades i petons de tots els que tinc més aprop. Això és el millor aliment per rebre energia. Els que vam compartir la festa, m'han ajudat a afrontar les situacions més significatives que s'han anat presentant al llarg d'aquests 50 anys. Amb ells he compartit aventures de tot tipus, he aprés el que sé, he rigut, he plorat, he agafat empenta, he descobert sensacions i emocions, he conegut llocs, indrets i persones, ... i sobretot m'he sentit acompanyada i estimada.

Jo també me'ls estimo molt. Formen part de mi i encara que amb alguns no ens veiem de forma quotidiana, i tant com jo voldria, molt sovint els tinc presents. Quan ens retrobem seguim estant "on line" com sempre. No ens cal conèixer els detalls del dia a dia o de tot el que fem per que les nostres converses toquin fibra sensible. Constitueixen el que el Josep anomena "el meu nucli dur" i el Jordi va precisar amb llenguatge significatiu d'escola com "el pinyol". Sí, el meu pinyol. On s'hi poden trobar l'esencia de tots els meus sentits i sentiments. Espero i desitjo continuar compartint amb ells molts més anys de vida.  Un petó a tots amb molt de gust!


dimarts, 14 d’abril del 2009

Concurs d'aparadors a Vic

A Can Vilada no volen ser menys i també s'apunten al concurs d'aparadors de Vic que organitzen amb ocasió del Mercat del Ram. Un motiu més per passejar i badar per Vic

Primavera al forn



Un cop més, al forn de L'Espiga de Vic ha preparat un aparador especial  amb motiu de les festes de Pasqua. I un cop més, molt maco !



Preparatius de Pasqua a Vic

Tot a punt per celebrar el diumenge de Rams a Vic

dimecres, 1 d’abril del 2009

Porto molts dies mooooolt enfeinada. És el moment de fer un parentesis i el Josep recorda que encara tenim, a la nevera, una de les ampolles de cava que ens van regalar per Nadal. 
Bona idea !!  La veritat és que tots dos coincidim que n'hem begut de millors però ... així en un "pim-pam", no està mal.